Al juliol vam anar a Dinamarca buscant la fresqueta i la tranquil·litat i… la vam trobar! Quin país tan bonic! Horitzons infinits pintats de color verd, plugims acaronant la cara, ovelles pasturant al costat d’un mar en marea baixa, teulades fetes de canya, boscos amb olor a molsa, passejades en bicicleta sota un cel ennuvolat, peces de colors construint el país del Lego, l’univers dels contes d’Andersen fet realitat, parcs infantils per passar-hi hores i més hores, cases de colors d’un port fet postal, una sirena amb la mirada perduda, aire pur, molts silencis, més riatlles, nits curtes, … i molins. Molts molins. Jo els veia tots. I els senyalava…