FRANÇA
-
Excursions per fer amb nens a la Cerdanya francesa II: rutes fàcils per l’Alta Cerdanya
Quan es passa a l’altra banda del riu Segre pel seu pas per la Guingueta d’Ix s’entra a l’anomenada Alta Cerdanya. Una frontera natural que separa l’estat francès amb el territori català i que divideix les dues cerdanyes: la catalana i la francesa. La Cerdanya francesa és la comarca més occidental del departament dels Pirineus Orientals, a la Catalunya Nord, enganxada amb el Capcir, al nord, i el Conflent, a l’est. Un territori pirinenc de gran bellesa paisatgística, ple de racons per descobrir i amb moltes excursions per fer amb els petits de casa. Fer una ruta per llacs, posar els peus al riu, trobar restes arqueològiques, arribar fins un…
-
Excursions per fer amb nens a la Cerdanya francesa (I): rutes fàcils per l’Alta Cerdanya
M’agrada anar amb trenes. Amb dues trenes. Una a cada banda. Darrere de les orelles i acabades amb una goma de colors. De vegades de color groc. De vegades, lila. M’agraden les meves trenes. Les trenes que em fa la mare. Quan em pentina sembla que no hi hagi pressa. S’asseu. Agafa aire. I em raspalla els cabells. A poc a poc. Suaument. De dalt, a baix. De dalt, a baix. La mare canta. Sempre canta quan em pentina. De dalt, a baix. De dalt, a baix. Desafina una miqueta. Avui, molt. De dalt, a baix. De dalt, a baix. Sento unes pessigolletes al mig del meu cap. Un caminet…
-
Aiguille du Midi amb nens: més a prop del cel
“Un, dos, tres, quatre, cinc…” Pugem molt a munt i jo vull comptar el temps. Ho faig fluixet, com si el ritme del telefèric el marqués jo. “… sis, set, vuit, nou…” Al meu voltant, un grup de nois vestits d’excursionistes, amb el nas torrat pel sol i unes motxilles molt grans. “Què hi portaràn?” Un dels nois em senyala la punta del cim on estem a punt d’arribar. És l’AIGUILLE DU MIDI. Dalt de l’Aiguille di Midi el cor va més ràpid. “Crec que em tremolen les cames”, li dic a la mare després de passar per una passarel·la que ens passeja per sobre un paisatge vestit de blanc. El sol va…
-
Valensole: la immensitat dels camps de lavanda a la Provença francesa
«És dimarts. El segon dimarts d’aquest mes de juliol. I ja fa dos dies que estem en ruta. Sortim de la carretera principal. Ens desviem. “On anem?”, pregunto. “És una sorpresa”, respon el pare conduint. Quan es viatja cada dia és una sorpresa. La mare baixa el vidre de la finestra sense saber que l’aire que deixava entrar era aire de perfum. És l’olor de la lavanda. Encara no veiem els camps d’espígol, però ja en sentim la seva olor. On són els camps? La carretera és plena de revolts. Ara un. Ara un altre. L’olor cada cop és més intensa. De sobte, tot es tenyeix del mateix color. Del…
-
Ruta pels Pirineus amb nens
Natura. Improvisació. Desconnexió. Connexió. Ruta. Pirineus. Excursions. Activitats. Tranquil·litat. Descobrir. Redescobrir. Compartir. Aquesta era part de la pluja d’idees que definien les vacances d’aquest estiu. Un estiu diferent. Un estiu per normalitzar una nova realitat. Un estiu amb ganes, un cop més, de connectar amb tot allò que ens aporta un viatge. Aquesta vegada, però, potser, amb menys expectatives. A menys quilòmetres de distància. Amb menys temps per preparar. Un viatge, però, que desitjàvem fer més mai. Un regal. Un viatge sempre és un regal. I un viatge als Pirineus és el millor regal que ens podíem fer aquest estiu. Volíem fer una ruta en camper. Una ruta en camper…
-
Pinzellades d’una ruta amb olor a verd
Sona una cançó per la ràdio «Y eso que tú me das. Es mucho más. Es mucho más. De lo que nunca he merecido…» La mare la canta. Jo també. Aquests dies és una de les cançons que més cantem. El pare, conduint, em busca, de tant en tant, la mirada a través del retrovisor. Jo li somric. I segueixo cantant. El paisatge és cada vegada més verd. I les muntanyes, més altes. Quan arribarem?, pregunto. Arribarem quan nosaltres vulguem. Pararem on nosaltres decidim. Veurem allò que ens anirem trobant. M’explica la mare. Jo segueixo cantant. «Y eso que tú me das. Es mucho más. Es mucho más. De lo…
