«Toc-toc. La primavera ja truca a la porta. Té ganes que la deixem entrar. “Què vols?”, li dic. La primavera vol jugar a pintar el paisatge de groc, de verd, de taronja, de vermell i de rosa. Com m’agraden els colors. Tot pintat i esquitxat i fet bonic. Perquè la primavera és bonica. I els colors, també.» «Avui he vist dues papallones fent tirabuixons entre les flors dels presseguers. Tirabuixó amunt, tirabuixó avall. I feien voltes. I més voltes. I m’acompanyaven enmig d’uns arbres vestits de princesa. Algunes flors ja han caigut. Curosament, i com si d’un tresor es tractés, n’agafo una. És rosa. És delicada. És suau. És una…