RACONS

Quan viatgem descobrim molts racons del món que ens atrapen. Són llocs que acaben sent especials i que formen part d’una llista que cada vegada és més llarga i que la relacionem en petites parts del nostre preciós planeta. Aquí, a prop de casa, hi ha un munt d’aquests racons. Racons que hem descobert o racons que ja coneixíem i que sempre busquem alguna excusa per poder-hi tornar. Són racons per passar-hi un matí, un cap de setmana o tota una vida. Racons d’un puja i baixa o d’un baixa i puja. Racons de mar o de muntanya. Racons per fer excursions. Racons per desconnectar (o per connectar!). Racons per fer-los en cotxe, en bici o a peu. I és que ben a prop de casa hi ha gran part de la llista dels nostres racons preferits…

  • LLEIDA,  RACONS

    Aitona en flor

    «Toc-toc. La primavera ja truca a la porta. Té ganes que la deixem entrar. “Què vols?”, li dic. La primavera vol jugar a pintar el paisatge de groc, de verd, de taronja, de vermell i de rosa. Com m’agraden els colors. Tot pintat i esquitxat i fet bonic. Perquè la primavera és bonica. I els colors, també.» «Avui he vist dues papallones fent tirabuixons entre les flors dels presseguers. Tirabuixó amunt, tirabuixó avall. I feien voltes. I més voltes. I m’acompanyaven enmig d’uns arbres vestits de princesa. Algunes flors ja han caigut. Curosament, i com si d’un tresor es tractés, n’agafo una. És rosa. És delicada. És suau. És una…

  • GIRONA,  RACONS

    Lloret de Mar, tancat per vacances (Descobrint un Lloret de Mar en Temporada Baixa)

    «Fa una mica de fred, encara és una mica fosc i en els meus ulls hi queda alguna lleganya. “Quant queda?”, pregunto. Un, dos, tres. Passen tres minuts de les vuit del matí i un sol mandrós comença a treure el nas darrere del castell. Al fons del mar, a la línia de l’infinit, comença un nou dia. Les onades venen i van, al seu ritme, i el sol segueix sortint. A poc a poc. Sense pressa. Cada cop més a munt. Comença un nou dia. “Què vol dir Lloret?” La mare m’explica que les paraules tenen vida. Com el sol. Com el mar. Com els pobles. I que canvien…

  • BARCELONA,  RACONS

    La Casa Batlló amb nens (acaronant el drac adormit)

    «Tot té forma d’onades. Rodones. Suaus. Amables. I jo hi nedo. Nedo en totes les formes. En tots els blaus. En tots i cada un dels racons d’aquesta casa. I m’agrada. M’agrada imaginar. I veure en aquest joc d’imaginació una tortuga dins el mar. O un peix movent les seves escames. O un bolet sortint d’una gran llar de foc. I arribo al terrat i és un jardí de colors amb flors a les xemeneies. Unes xemeneies que van agafades de la mà. Són bessones. Totes igual de boniques. I un drac adormit espera que algú l’acaroni. Jo ho faig. Una, dues, tres… toco cada una de les perles que…

  • BARCELONA,  RACONS

    Barcelona amb nens: visita a La Pedrera

    Situada al número noranta-dos del Passeig de Gràcia de Barcelona, la Casa Milà és un dels edificis més emblemàtics de l’arquitecte Antoni Gaudí i un dels símbols més representatius del modernisme arquitectònic. Entrar dins l’univers de Gaudí és divertit pels més petits. És jugar a posar en marxa la imaginació. A fer un viatge en el temps. A conèixer el món de l’arquitectura. I a deixar-se seduir per un espai nou. L’arquitectura de Gaudí és una arquitectura amb una poderosa imaginació, amb una ingenuïtat moltes vegades infantil, que atrau no només els estudiosos de l’art o mestres de l’arquitectura, sinó molt especialment els infants. Uns infants que veuen en l’obra…

  • RACONS,  TARRAGONA

    Tarragona amb nens: descobrint Tàrraco

    «Passo la mà per les parets. Són parets fetes de pedra. Unes pedres molt grans. De color mel. Rugoses. “Aquestes pedres tenen més de dos mil anys d’història”, m’explica la mare. Són de l’època dels romans. “Qui eren els romans?” En una de les parets hi ha unes lletres. Jo les ressegueixo amb els dits. Sense saber-ho, ressegueixo un bocí d’història. Columnes. Unes muralles. Restes d’antics temples. Arcs. Túnels. Torres. Grades d’un circ. I un amfiteatre. Tot és fet de pedra. De pedres molt grans. De color mel. Rugoses.» «Anem a tocar ferro?”, proposa la mare. Passegem una mica. I passegem una mica més. Sembla un balcó. Hem arribat a…

  • BARCELONA,  EXCURSIONS,  RACONS

    El Delta del Llobregat amb nens

    «Ens movem a poc a poc. L’avió que tenim davant ens obre el camí per la pista. Un darrere l’altre. En fila índia. Seguint una línia enmig de l’esfalt. Els motors cada vegada fan més soroll. Cada vegada més soroll. “Ruuuuummmmmmmm…” L’avió accelera amb foça davant d’una autopista sense cotxes. Molt ràpid. Més ràpid. El meu cor també va ràpid. Molt ràpid. Les rodes deixen de tocar el terra. Ens estem enlairant! L’inici d’un nou destí que ens espera. I seguim enlairant-nos. Amunt. Cada vegada més a munt. I jo miro per la finestra. Ho vull veure tot des de dalt del cel. Com un ocell. I tot é cada…