RACONS

Les Valls d’Àneu: racons per descobrir

Una caseta de fusta. Un càmping. Dormir en una llitera. Què més podia demanar? La veritat és que amb tres anys jo no necessitava res més. Pujar i baixar de la llitera. Entrar i sortir de la caseta. Córrer. Saltar. Cantar. El que no sabia és que aquell càmping amb casetes de fusta que tenien lliteres estava al bell mig d’un dels entorns més bonics dels Pirineus: les Valls d’Àneu. Teníem quatre dies per davant per recórrer alguns dels seus racons. Sense pressa. Sense plans marcats. Volíem deixar-nos seduir pel paisatge d’un mes de maig que encara seguia tenyit pels colors de l’hivern i que l’aigua prenia la seva força.

A la part alta del Pallars Sobirà hi trobem les Valls d’Àneu. Una subcomarca natural formada pels municipis d’Esterri d’Àneu, La Guingueta d’Àneu, Alt d’Àneu o Espot. En ple Pirineu i banyat per les aigües del Noguera Pallaresa aquestes valls amaguen molts racons per descobrir.

Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici

Paisatges d’alta muntanya, llacs, rierols, salts d’aigua, rutes, refugis, flora, fauna. El Parc Nacional d’Aigüestortes i l’estany de Sant Maurici és això i molt més.

Espot és la una de les portes d’accés al Parc. Si vols fer una excursió a peu fins l’estany de Sant Maurici pots deixar el cotxe a l’aparcament del Prat de Pierró. Seguint el curs del riu Escrita, un sender fàcil de seguir d’uns 3,5 quilòmetres arriba a l’estany. Si optes per pujar-hi en cotxe, a Espot hi ha el servei de 4×4. Els taxis et deixen i et recullen a la caseta d’informació que hi ha a pocs metres del llac.

Sigui a peu o amb 4×4, arribar al llac de Sant Maurici i veure la muntanya dels Encantats al fons o reflectida a l’aigua és una de les imatges més boniques d’aquest paisatge d’alta muntanya.

Aquest és el punt d’inici, o de pas, de moltes de les rutes marcades del Parc Nacional.  Anar al refugi de J.M. Blanch pel coll de Monestero. Pujar al refugi d’Amitges pel llac de la Ratera. O l’emblemàtica Carros de foc, la ruta circular de 55 quilòmetres que recorre tot el Parc Nacional.

Nosaltres, però, buscàvem una ruta fàcil per fer sense pressa i gaudint de l’entorn amb una nena de tres anys.

Cascada de la Ratera

A mitja hora caminant pel voral dret del llac, s’arriba a una bonic salt d’aigua d’un 100 metres de caiguda que a la primavera, amb el desglaç, és força espectacular. És una ruta fàcil, ben senyalitzada i que es fa resseguint l’estany.

MónNatura Pirineus

A un quilòmetre i mig del poble de Son, a les anomenades Planes de Son, hi trobem un centre que és lloc de referència d’educació ambiental a Catalunya: MónNatura Pirineus. Un lloc que funciona com a alberg, que té restaurant obert al públic, que ofereix un munt d’activitats i que es troba enmig d’un paratge preciós. Sortides interpretatives, itineraris per descobrir i conèixer aspectes del medi natural dels Pirineus, activitats nocturnes des del seu planetari per observar el cel i conèixer les constel·lacions, iniciació a la meteorologia. Un munt de tallers i activitats perquè les famílies es sensibilitzin amb el desenvolupament sostenible i la conservació de la natura.

Nosaltres vam passar-hi el dia. Vam conèixer l’entorn, vam passejar, hi vam dinar, vam jugar a l’espai de ludoteca del centre i… vam gaudir de la que creiem que és una de les activitats estrella: la visita del Centre de Fauna. Ens va agradar moltíssim!

El Centre Fauna és un espai integrat en el medi on s’hi poden trobar molts dels animals salvatges característics dels Pirineus. Cada dia s’organitzen visites guiades per veure de ben a prop, conèixer i poder donar menjar a Isards, cabirols, genetes, guineus, teixons… Fins i tot vam poder veure linxs, un dels nostres animals preferits.

El bosc del Gerdar

Les Valls d’Àneu amaguen tresors com el bosc del Gerdar. Un bosc dins l’avetosa més important de la península ibèrica, la Mata de València d’Àneu.

A uns 10 quilòmetres d’Esterri d’Àneu, direcció al port de la Bonaigua, hi ha una desviament a l’esquerra que et porta fins el refugi del Gerdar.

El refugi del Gerdar és el punt d’inici d’excursions per camins senyalitzats dins d’aquest bosc de grans avets. És com passejar per un bosc de fades. Juguem a seguir els senyals de la ruta, a amagar-nos darrere els troncs, a saltar arbres caiguts. I fem silenci per sentir els ocells. Arribem al riu Cabanes i el creuarem per una pont fet de fusta.

Estem sols. No hi ha ningú. El bosc del Gerdar és un tresor molt ben guardat. Un dels racons més ben guardats de les Valls d’Àneu.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *