És dijous. L’últim dijous d’aquest mes de juliol. És tan d’hora que encara tinc restes de lleganyes als ulls. Estic contenta. Molt contenta. Trepitjo per primera vegada terres islandeses. Una illa dibuixada en el mapa i molt a munt d’on visc. Sortim de l’aeroport. I un vent fred ens confirma que hem arribat a la gèlida Islàndia. M’abrigo. I carregats de bosses, pugem en un bus de línia. Arribem en una nau. Primera sorpresa del viatge: la ruta la fem amb autocaravana. Estic contenta. Molt contenta.
Amb un somriure als llavis em col·loco on serà el meu racó. El meu seient. La meva taula. I una finestra. La meva finestra. La finestra des d’on veuré part d’aquest preciós país.
I ens posem en marxa. El pare al volant. La mare mirant el mapa. I jo… mirant per la finestra.
2 comentaris
Laia
M’encanta que sigui la Nora qui explica els viatges. Un enfocament molt original! Aniré passant per aquí per descobrir més aventures de la Nora i prendre apunts per portar-hi algun dia a la becària.
Una abraçada família!
mir
Gràcies Laia!
És divertit poder veure les coses a través de la mirada d’una nena, la de la Nora. És una oportunitat per poder veure els llocs per on passem des de la innocència, sense prejudicis, amb la màgia i la sorpresa.
Gràcies per llegir-nos!