«Segons la llegenda, un estiu molt sec, un vell va trucar la porta d’una cabana de pastor per demanar aigua. El pastor, en comptes de guardar-se-la per ell, tot i que bona falta li feia, n’hi va donar de bon grat. Era una aigua que havia hagut d’anar molt lluny per aconseguir-la. En recompensa a aquest acte altruista, el nouvingut li va donar una ampolla d’aigua inexhaurible.
Un dia, el pastor va perdre l’ampolla enmig d’una tartera i, com que no ha deixat mai de rajar, aquest és l’origen de les fonts on el Ter neix.»