-
Pinzellades d’un viatge amb gust a Bretzel
És bonic veure el món des d’una motxilla, darrere l’esquena del pare i al compàs de les seves passes. M’agrada que em portin. Que em passegin. Bado mirant al meu voltant. Si miro el terra senyalo les floretes o un rierol, si miro el cel… sempre veig un ocell o la fumarola blanca que deixa algun avió al seu pas. M’agrada que el ritme i el camí el decideixin els altres. Jo em deixo portar. I miro. Observo. Giro el cap per veure allò que deixem enrere. Em relaxo. Em relaxo tant que sovint m’atrapa una son molt dolça mentre els pares segueixen el seu camí. M’agrada veure el món…
