Pinzellades d'un viatge amb gust a Bretzel

És bonic veure el món des d’una motxilla, darrere l’esquena del pare i al compàs de les seves passes. M’agrada que em portin. Que em passegin. Bado mirant al meu voltant. Si miro el terra senyalo les floretes o un rierol, si miro el cel… sempre veig un ocell o la fumarola blanca que deixa algun avió al seu pas.

M’agrada que el ritme i el camí el decideixin els altres. Jo em deixo portar. I miro. Observo. Giro el cap per veure allò que deixem enrere. Em relaxo. Em relaxo tant que sovint m’atrapa una son molt dolça mentre els pares segueixen el seu camí.

M’agrada veure el món abraçada a l’esquena dels pares. I vaig sumat més imatges. I més records. Imatges que es transformen en el record d’un viatge per Àustria.

Llacs emmirallant paisatges bucòlics, prats verds pigats de flors blanques, grogues o vermelles, famílies vestides de diumenge amb vestits tradicionals, carrers amb nom de músic o músics amb nom de carrer, campanars afilats senyalant un cel blau, peus nus sobre l’herba humida, un “guten morgen” discret i un xic sec, pinzellades de neu coronant les muntanyes, un salt d’aigua mullant-me la cara…

Dormíem en una granja plena d’animals: vaques, porcs, gallines, un gos molt gran i un gat negre amb ganes de jugar. Em feia feliç veure les gallines córrer pel meu voltant, poder tocar les vaques i que em llepessin o jugar en un sorral amb un tractor petit de joguina.

A tots els pobles per on passàvem hi havia un espai de jocs infantil molt xulo. No tenia mai pressa per marxar!

Vam veure moltes coses: ciutats i pobles que semblaven sortits d’un conte, llacs molt grans, muntanyes molt altes…

Vam pujar amb telefèrics, baixar en un tobogan de muntanya, fer una volta en un vaixell, visitar castells, veure salts d’aigua… fins i tot vam tocar neu!

En una de les places de la ciutat, de Salzburg, el temps s’atura pel so d’un violí. La mare em compra una galeta molt gran en forma de llaç. És un bretzel, em diu. El provo. I el temps es torna aturar.