Pinzellades d'una ciutat vestida de nadal

És desembre. És de nit. I d’un cel sense estrelles, la neu ens dona la benvinguda. Guants, gorra, samarretes, jersei, jaqueta. Preparats pel fred volíem deixar-nos seduir per una ciutat que, diuen, és una de les més boniques quan es vesteix de nadal. I ens va seduir…

Palaus pintats de blanc trencat quasi groc amb jardins sense final, teulades de verd maragda, un palau de l’òpera, un palau reial. Palaus i més palaus. Postals, tasses, gerros, imans… souvenirs amb la cara d’una dona de somriure pàl·lid i de cabells llargs ben pentinats. Corals entonant nadales en escenaris improvisats. Al mig de la plaça una escultura d’un home dalt d’un cavall. Tramvies que semblen d’una altra època…

Un home disfressat amb mitges i una perruca blanca ens dona la informació d’un concert. Viena és la capital de la música, em diu la mare. Em parla de Mozart, de Beethoven, de Schubert, d’Strauss. Jo els repeteixo com un mantra mentre, agafada de la mà, passegem. Passegem pels carrers, per les places, per les avingudes. Tot em sembla bonic. Tot està al seu lloc. Ordenat. Net. Com un decorat pintat sobre paper.

Una cua de gent trenca l’harmonia. Què fan? On van? Diuen que aquí, en aquesta cafeteria, fan els pastissos de xocolata més bons de la ciutat. Tan bons, tan bons que ningú vol marxar de Viena sense provar-los!

I comença a fer-se fosc. Els llums de nadal es van encenent al nostre pas. Teranyines de llums en forma d’estrelles s’il·luminen. I comença la màgia. La ciutat es transforma i els mercats de nadal prenen vida.

A tot arreu hi ha mercats: davant del palau Schönbrunn, sota el campanar de la catedral de Sant Esteve, a les portes dels museus, als jardins del palau de Belvedere, en una de les places amb nom d’algun sant i amb alguna església. A qualsevol racó et trobes amb un mercat de nadal. Tots i cada un d’ells amb les seves casetes de fusta. Totes iguals. Totes perfectes. Parades replenes de dolços nadalencs. Parades de gorres de llana de tots colors. Parades d’arbres nevats dins de boles de vidre. Parades de calendaris d’advent fets de fusta i amb vint-i-quatre calaixets pintats de vermell… i tot fa olor a palla, a arbre de nadal, a vi calent o ametlles ensucrades.

Un arc gran i fet de llumetes ens convida a entrar a l’últim mercat del dia. És com entrar en un conte de nadal. Tot és tan bonic! Estrelles de color blau regalimant dels arbres. Una nena amagada darrere la bufanda s’està posant les patins. Tothom vol patinar a la pista de gel. Una nòria vestida de bombetes de colors m’il·lumina la cara. Una parella tanca els ulls i, sota unes fulles penjades d’un cordill, es fan un petó llarg. Un carrer de paradetes ens porta davant d’un arbre de nadal gegant. És l’arbre de nadal més gran que he vist mai.