ÀUSTRIA

Sonata d’un desembre a Viena en do menor

L’any el volíem acabar regalant-nos una escapada en una de les ciutat més boniques d’Europa: Viena.

Volíem passejar pels seus carrers empedrats, caminar pels jardins dels seus palaus, escoltar la música dels seus millors compositors, menjar una carn arrebossada boníssima, pujar a una nòria centenària, viatjar per les seves avingudes en tramvia i, sobretot, visitar els seus mercats nadalencs.

Volíem descobrir l’encant de la capital austríaca al mes de desembre.

Transport públic a Viena: com ens vam moure

Viena és una ciutat per a passejar-la. Moltes de les coses que volíem visitar eren a prop les unes de les altres: el palau Imperial Hofburg, la Catedral de Sant Esteve, el Graben o la majoria dels mercats nadalencs. Però per anar al palau de Schönbrunn, el palau Belvedere o al Prater necessitàvem anar-hi en transport públic.

A través de la xarxa de transport públic de Viena pots arribar a tot arreu. És fàcil d’orientar-t’hi. El cert és que les opcions de transport públic és àmplia i fàcil de trobar. Pots arribar a qualsevol racó de la ciutat. Nosaltres vam utilitzar el metro i el tramvia

METRO (U-BAHN)

Segurament és l’opció més ràpida i còmode per arribar a molts dels punts turístics més allunyats del centre de la ciutat.

L’U-Bahn té cinc línies i amb parada als llocs més importants.

La línia vermella, la U1, té parada a la Catedral o al Prater.

La línia U2, la representada amb el color lila, cobreix el centre de la ciutat connectant l’església de Sant Carles Borromeu, el Barri dels Museus o l’Ajuntament i arriba al Prater.

La línia U3, la taronja, hi trobem el Wien Mitte, estació que fa d’enllaç amb  algunes línies ferroviàries com la U7 que ve de l’aeroport, i que ens porta fins al centre de la ciutat.

La línia verda, la U4, és la línia que vam agafar per anar al palau Schönbrunn.

I per últim, la línia marró, la U6 és la línia que va de sud a nord connectant amb les zones més perifèriques de la ciutat.

TRAMVIA (S-BAHN)

Un dels encants de Viena són els seus tramvies. Suposo que Viena no seria la mateixa sense tramvia. Ben abrigats, esperàvem que arribés algun dels més antics per a pujar-hi, seure i mirar a través de la finestra per allà on passava.

Tot i que la ciutat té més de 30 línies de tramvia, les més utilitzades són la 1, la 2 i la D. Les tres línies fan part de la Ringstrasse i passa pels llocs més emblemàtics de l’avinguda. Per arribar al palau de Belvedere vam agafar la línia D i la línia 1 acaba el seu recorregut al bell mig dels boscos del Prater, a 15 minuts caminant de la famosa nòria.

Nosaltres només vam utilitzar el metro i el tramvia, però s’ha de dir que hi ha més opcions per moure’t per la ciutat: autobusos públics, autobusos turístics, tramvies turístics, taxis… fins i tot pots anar en bicicleta o dalt d’un carruatge portat per cavalls.

Les tarifes varien segons el tipus de tiquet que compres. Nosaltres vam agafar el de 48 hores i ens va servir per a pujar i baixar de forma il·limitada qualsevol transport públic durant dos dies.

Important a tenir present: els menors de 6 anys no paguen.

Què vam menjar

Quan es viatja amb nens provar gastronomies diferents passa a ser una experiència més del viatge. Més vegades del que ens pensem és una experiència positiva. Nous gustos, noves presentacions. La gastronomia típica vienesa, però, a més a més, ho fa fàcil. Quin nen o nena es resisteix a la carn arrebossada o a un pastís de xocolata? I així és, els plats estrella de la cuina vienesa són el conegut Wiener Schnitzel, un tall ben gran de vedella arrebossada, i el famós pastís Sacher. Hi ha, però, altres plats que cal tenir presents: el Tefelspitz, el Gulash o la Rindsuppe. Al centre de la ciutat està ple de restaurants recomenats. Són els anomenats ‘Heuriger’. Diuen que si vols provar el millor Schnitzel has d’anar al Figlmüller. A cinc minuts de la catedral. Està obert tots els dies d’11.30h. a 23.30h. i, com si fos una atracció turística més, has de fer cua per entrar-hi. A nosaltres ens va agradar tant, que hi vam anar a dinar els dos dies!

El temps

Les ciutats canvien a cada estació. Tot i que ens costa, i sobretot quan es viatja amb nens, visitar els llocs a l’hivern té el seu encant. Viena, com la majoria de ciutats del centre d’Europa, no s’amaga del fred. Hi conviu. Els dies són més curts. Cal aprofitar les hores de llum per a poder visitar els jardins, pujar als llocs amb vistes… Però quan s’acaba el dia, i a Viena vol dir a partir de les 16h., la ciutat es transforma. Sobretot si hi vas en temporada de nadal. Tots són llums i més llums. Els edificis estan elegantment il·luminats, dels carrers hi pengen llumetes i els mercats són en si mateixos llum, color i vida.

Passejar sota la neu, contemplar la immensitat dels jardins dels palaus nevats, notar el fred a la cara. Si te’n canses, entres a qualsevol de les cafeteries i t’escalfes. O, com vam fer nosaltres, puges a un dels vagons antics, seus i, sense guants ni bufanda, vas veient Viena seguint el recorregut d’una de les vies de qualsevol línia de tramvia.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *