«Aquests dies ha plogut i el terra fa xof-xof. La bota s’enfonsa una miqueta dins el fang. És tovet. El terra està tovet i el camí fa baixada. M’agafo de la mà de la mare. “On anem?”, li pregunto. Ella em somriu. Sempre que comencem una excursió li pregunto “On anem?”. I ella sempre em somriu. Sap que m’agradarà. I em somriu. M’explica que és un lloc molt bonic. I que encara és més bonic després dels dies de pluja. És un salt d’aigua. Un salt d’aigua amagat. Només cal trobar-lo. I nosaltres l’hem trobat. L’hem trobat ple d’aigua.» En un racó de la comarca de l’Osona s’amaga un salt…