«Per què serveix la boira? Passo la mà pel vidre del cotxe. Però no aconsegueixo treure el núvol espès que no em deixa veure el paisatge. Tot és blanc quasi gris. O gris quasi blanc. Però… per què serveix la boira? La mare intenta explicar-me què és. Em diu que és un fenomen de la natura com la pluja, la neu o el vent. Jo segueixo mirant i buscant entre tanta espessor alguna cosa, alguna forma, alguna imatge. Tot segueix blanc quasi gris. O gris quasi blanc. Per què serveix la boira? Entrem dins de la boca d’un túnel. Miro enrere. La boira no pot entrar. S’ha quedat fora. I ara tot ressona. Dins la muntanya tot ressona. Un, dos, tres, quatre… quasi cinc quilòmetres de túnel. Ja veig el final. Ja s’acaba. O comença? Ja sortim. I tot és groc, verd, taronja, marró i un cel d’un blau intens. Aquest túnel és màgic. No hi ha boira. Hi ha un paisatge de tardor que no es vol amagar. Que no té vergonya.
Per què serveix la boira? Ja tinc la resposta. La boira serveix per amagar aquells paisatges que no es volen deixar veure.»