Platges que camines i camines i no t’enfonses. Petits deserts de dunes suaus. La immensitat d’un cel sense fi. Casetes blanques. Darrere dels binocles, un ocell de coll llarg esperant pescar un peixet. Un far pintat de blanc i vermell a la llunyania. Un estol de flamencs volant esquitxa de rosa un cel blau. Sorra fina, molt fina. Pescadors traient peixos platejats de dins l’aigua. Segueixo amb la mirada el ball d’un grup d’ocells que planegen sobre un camp d’arròs. Per què no tenen dents els ocells?, pregunto. Una illa amb el nom de Buda al mig del riu. Camps d’un verd torrat pel sol d’un estiu que s’acaba. Des…