RACONS

El Delta de l’Ebre en família

Avui al Delta bufa el vent. Un vent de tardor. Un vent que acompanya el vol dels ocells que passen sobre la meva mirada. Per què volen els ocells? Obro els braços i els imito. També vull volar. Veure-ho tot des del cel. Veure els camps d’arròs torrats pel sol. Alguns segats i d’altres a punt de ser-ho. És temps de sega. Veure l’aigua en forma d’onades, en forma de bassa o en forma d’un riu viu arribant al mar. Vull veure el perfil d’un Delta que amb el pas del temps pren formes i colors canviants. El Delta té vida.

La pare em crida. És hora de marxar. I jo deixo de ser ocell. Baixo els braços i paro les mans per agafar unes molletes de pa. Són les últimes molletes de pa que donaré als ànecs de la bassa de la casa. Jo no vull marxar. Vull seguir sent ocell. Vull seguir volant. “Quan tornarem?”, pregunto. “Segur que trobarem una excusa per tornar al Delta”, em diu la mare fluixet. Segur que sí. Sempre hi ha excuses per tornar.

10 excuses (o més...) per anar al Delta de l’Ebre

Les platges (primera excusa)

La platja de Riumar, la platja de la Marquesa, la platja del Fangar, la platja de Migjorn. Aquestes són algunes de les platges del litoral del Delta de l’Ebre. Quilòmetres de sorra fina que esperen un passeig de tardor, un bany d’estiu, una tarda recollint petxines, un matí de primavera dibuixant i fent castells o un capvespre qualsevol veient com s’acaba el dia.

Les platges del Delta són tranquil·les i de poca profunditat. Pensades per ser gaudides en família.

Rutes en bicicleta (segona excusa)

El Delta pot ser vist a ritme de pedal. Tot és pla. Tot és fàcil. Deu itineraris senyalitzats per descobrir l’entorn. Hi ha rutes més curtes, hi ha rutes més llargues. Una ruta que segueix el curs del riu. Una ruta que transcorre per una part de l’antiga via Augusta. Una ruta circular per alguna de les basses. Si vas amb nens més petits, l’itinerari més curt és la ruta del Garxal. Un recorregut de poc més de set quilòmetres que circula per una part de la desembocadura del riu. Un carril bici ben senyalitzat que passa pel port fluvial, per camps d’arròs, per la bassa del Garxal i pel passeig marítim de Riumar. Però si sou una família amb ganes de fer més quilòmetres, la ruta de les llacunes t’ofereix l’opció de recórrer la bassa de l’Escanyissada i la bassa de la Tancada. Les dues basses més grans de Delta i des d’on es poden veure més ocells.

Observació d’aus (tercera excusa)

Tot s’atura quan des d’algun dels miradors observes la vida del Delta. Ànecs Coll-verds, Martinets blancs, Polles d’aigua, Camesllargues, Agrons blancs o Flamencs. La llista de les aus que viuen el Delta és llarga. Les veus volar, les veus entre els camps d’arròs i les veus dins d’alguna de les llacunes.

La Bassa de les Olles és la llacuna més petita del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Una llacuna que comunica la badia del Fangar amb els arrossars. Una de les zones del Delta més riques i amb més varietat de paisatges: canyissos, dunes, camps d’arròs. Passarel·les de fusta i miradors sobre la bassa són alguns dels atractius d’aquest racó del Delta.

La bassa de l’Escanyissada, per atra banda, és la zona humida més gran del Delta. El seu nom prové del perímetre vegetal que l’envolta, un espès canyissar molt important pel refugi, aliment i punt de nidificació de moltes espècies d’ocells.

La Tancada és la segona llacuna més gran del Delta després de l’Escanyissada. Antigament totes dues estaven unides, però el pas dels anys i l’assecament dels terrenys per al conreu d’arròs, les han separat. En aquesta bassa hi ha un dels millors miradors per a observar flamencs. El mirador és quadrat i disposa de banquets, repeu i finestres per poder observar els ocells. L’observatori es troba al costa del carril bici de la Tancada, al vessant nord de la bassa.

En un territori tan pla com el delta, el fet de poder elevar-se un metres del terra permet visualitzar un ampli sector de l’horitzó. Per aquest motiu, el miradors del Parc s’han convertit en una de les infraestructures més populars i utilitzades pels visitants.

Navegar per les seves aigües (quarta excusa)

Dalt d’una petita embarcació, fent un petit creuer, remant una piragua o practicant la perxa. Aquestes són algunes de les formes de navegació per poder contemplar arran d’aigua la façana fluvial del riu Ebre. És la millor de les maneres per endinsar-se al ritme de l’aigua, al cant dels ocells i a una part del paisatge del Delta.

Navegar per algun dels diferents trams de l’Ebre amb algun tipus d’embarcació, sigui de motor o no, t’ofereix l’oportunitat de veure des del mateix riu la vida del Delta.

Des de diferent punts del riu surten embarcacions o petits creuers que arriben fins al tram més baix de l’Ebre. Aquestes embarcacions són una bona opció per recórrer la desembocadura, on es barreja l’aigua dolça i l’aigua salada, on el riu entra en contacte amb el mar.

Les pontones són les barques de perxar típiques i tradicionals del Delta. Unes barques que s’utilitzen en aigües de poca profunditat, com aiguamolls, llacunes i canals. La perxa és un sistema de propulsió que s’utilitza per navegar. Es tracta d’un bastó de fusta de tres metres de llarg, bifurcat en l’extrem inferior, amb el qual els perxadors experimentats fan avançar i girar l’embarcació. Una activitat divertida per aprendre com funcionen aquestes barques i que posa a prova la força i la destresa a l’hora de fer navegar aquest tipus d’embarcació.

Conèixer la vida del Delta (cinquena excusa)

A tocar de la llacuna de la Tancada, MónNatura Delta de l’Ebre és un equipament que explica de manera amena i divulgativa el valor ambiental i cultural d’una de les zones humides més importants d’Europa, com és el Delta, peça cabdal de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. Sobre el terreny, i mitjançant un centre d’interpretació amb panells, audiovisuals i espais interactius, a MónNatura Delta podreu observar ocells, navegar amb perxa, conèixer en directe la producció de sal i moltes coses més.

Passejar entre els arrossars (sisena excusa)

És fàcil deixar-se perdre per algun dels camins que s’endinsen dins del Delta. Passejar, veure i olorar de prop els arrossars és una font d’estímuls pels més petits.

El Delta de l’Ebre està pràcticament ocupat per camps d’arròs, formant zones verdes i naturals. És el seu paisatge més característic. Depenent de l’època de l’any que visites el Delta canvia. Les extensions de cultiu d’arròs aporten un color diferent al paisatge amb el pas dels mesos i de les estacions de l’any.

A l’hivern els camps estan secs, sense aigua. A l’abril, que és l’època de la sembra, els camps són inundats d’aigua i formen un immens mirall. A l’estiu, durant els mesos de juny i juliol, el verd és el protagonista. I a partir de l’agost aquest verd es va engroguint. És un arròs que ja ha madurat i que es prepara per la sega de finals de setembre i octubre. Un cicle que s’acaba per començar-ne un altre.

Arribar a un far (setena excusa)

Fer una excursió amb un objectiu final és la millor de les maneres per motivar els més petits a caminar. Arribar al far del Fangar és el premi a una caminada de quasi quatre quilòmetres per la platja del Fangar. Una platja d’aigües tranquil·les i envoltada de dunes mòbils que l’emmarquen dins d’un paisatge d’aspecte desèrtic. Un far pintat de blanc i vermell, caminar per la platja, dunes de sorra… són alguns dels atractius per fer d’una excursió una aventura per arribar al lloc, segurament, més fotografiat del Delta.

Veure sortir i amagar-se el sol (vuitena excusa)

La llum al Delta és especial. I veure sortir o amagar-se el sol és un dels espectacles de la natura que vols veure cada vegada que visites aquestes terres. Qualsevol racó és un bon escenari per veure com la llum d’un sol que neix va il·luminant els camps d’arròs. El Delta es desperta a poc a poc i l’horitzó d’alguna de les seves platges pren vida.

Des de la barra del Trabucador és des d’on l’espectacle d’un dia que s’acaba pren més força. Banyar-se i jugar amb les aigües tranquil·les de la badia dels Alfacs mentre el sol s’amaga és màgic. L’aigua té el mateix color que el cel. I el cel es transforma tenyint dels colors d’una posta de sol els núvols projectats a l’aigua.

Llepar-se els dits després de menjar un arròs (novena excusa)

A quin nen no li agrada l’arròs? Menjar al Delta és un èxit assegurat. Arròs amb llamàntol, arròs mariner, arròs negre, arròs d’ànec… Qualsevol arròs cuinat al Delta és per llepar-se els dits. Passejar pels arrossars, observar els canvis a cada estació, veure com es seguen, visitar algun dels molins i… poder menjar alguna de les formes que pot ser cuinat aquest arròs és una bona excusa per anar al Delta.

Dormir en una barraca (desena excusa)

Les barraques del Delta són una de les construccions més singulars i antigues d’arreu del món. Són construccions  fetes dels materials que els proporciona l’entorn, la natura que l’envolta: canyes, fang, fusta… Aquestes casetes pintades de blanc són una de les imatges del Delta i han estat la base de la seva colonització: pescadors, caçadors, pagesos, treballadors de les salines…

Actualment són moltes les barraques que s’han habilitat com a allotjament. Enmig dels camps d’arròs i envoltades pel paisatge del Delta són la millor opció si es busca tranquil·litat i contacte amb el ritme de vida d’un delta, el Delta de l’Ebre.

El Delta de l’Ebre: postals de setembre… més excuses per tornar!

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *