A partir de mitjan de novembre els mercats de nadal, els anomenats Weihnachtsmärkte, prenen protagonisme a la ciutat de Viena. N’està ple. Cada mercat té les seves característiques, el seu estil, la seva història… fins i tot té la seva pròpia tassa. Si prens un vi calentet, els anomenats glühwein, en un dels mercats de Viena tens l’opció de quedar-te, pagant, la seva tassa com a record. Tasses de color vermell, tasses en forma de bota, tasses amb un paisatge hivernal pintat amb pinzell fi. Hi ha tantes tasses com mercats. I és que Viena, amb uns vint mercats nadalencs, és una de les millors ciutats a visitar si vols…

Viena, com totes les grans ciutats, té una llarga llista de coses a fer. I la llista també és llarga quan penses amb els més petits: el museu de la música, la casa del mar, el Prater, el zoo o fins i tot dins el mateix palau Schönbrunn, on hi ha una sala pensada perquè els nens i les nenes es puguin disfressar d’autèntics personatges del segle XVIII. Anant al desembre, però la prioritat era una altra. Volíem passejar els carrers, els jardins, les avingudes, veure els edificis des de fora i, sobretot, visitar molts dels seus mercats nadalencs. Volíem veure la ciutat vestida de nadal. I teníem tres nit…

És desembre. És de nit. I d’un cel sense estrelles, la neu ens dona la benvinguda.  Guants, gorra, samarretes, jersei, jaqueta. Preparats pel fred volíem deixar-nos seduir per una ciutat que, diuen, és una de les més boniques quan es vesteix de nadal. I ens va seduir… Palaus pintats de blanc trencat quasi groc amb jardins sense final, teulades de verd maragda, un palau de l’òpera, un palau reial. Palaus i més palaus. Postals, tasses, gerros, imans… souvenirs amb la cara d’una dona de somriure pàl·lid i de cabells llargs ben pentinats. Corals entonant nadales en escenaris improvisats. Al mig de la plaça una escultura d’un home dalt d’un cavall.…