Una Llegenda
La Torre de Cruïlles ve acompanyada de llegendes. Una de les seves llegendes explica que…
«En el temps que encara s’aixecaven torres, a Cruïlles hi havia homes que estaven fent-ne una. Eren paletes dels d’aquell temps, dels que treballaven amb pedres, amb poques eines i amb la força dels seus braços.
– Vull que sigui tota de pedra –els havia dit el senyor feudal.
Però la pedra s’acabà quan encara mancava per construir un bon tros de torre.
– Com ens ho farem? –va contestar el que feia de mestre- Portarem pedra d’allà. Quan ell deia pedra, en realitat volia dir rierencs.
-Però al senyor no li farà gens de gràcia – va insinuar un dels manobres.
– Pedra rossa o pedra de riu, què més hi fa? – va respondre, de nou, el qui feia de mestre.
Potser cap dels altres paletes no ho veia ell; però mig per mandra, mig pel maldecap que els donava, van fer-li cas.
De manera que manobres i aprenents van estar uns dies amunt i avall fent tragines.
Del Daró a Cruïlles hi ha un tros de camí: no podien portar gaires pedres cada viatge.
– Vinga! Més material! –cridaven els mestres i paletes.
Treballaven de pressa. Manobres i aprenents no donaven l’abast.
Però tot això no hauria de servir-los de res, perquè, de l’enrabiada que va agafar el senyor en veure el que feien, uns i altres han passat a la història.
– Jo us havia dit pedra rossa, i vosaltres em feu la torre amb pedra de riu –els va dir ben enfadat.
Van callar tots: mestre, paletes, aprenents i manobres.
– Mateu-los a tots –va dir llavors els feudal als soldats, absolutament enfurismat.
En aquell temps, ni pietat, ni romanços. Aviat van ser morts.
Diuen, però, que tots els qui van treballar-hi són encara a la torre, perquè, un cop passats per les armes, el senyor va manar que els enterressin damunt dels rierencs.
Després, no se sap ben bé quan, altres paletes van acabar aquella obra. Naturalment, la van fer amb pedra rossa, tal i com els senyor desitjava. Per això, el qui vegi avui aquella torre, de seguida veurà que està dividida en tres cercles. El primer i el tercer de pedra rossa molt bona; el del mig, en canvi, que és també el més petit i el que té el color diferent, és de pedra de riera o rierenc.»