-
Colònia amb nens: consells per a gaudir dels seus mercats de Nadal
Els mercats de Nadal són una tradició a Alemanya que data de segles enrere. Decoració festiva, llums brillants, parades plenes de delícies culinàries i vi calent: els alemanys només saben com celebrar el Nadal! El primer mercat de Nadal de Colònia (anomenat Nikolaimarkt) es va obrir l’any 1820 a l’Alter Markt, convertint-se, ben aviat, amb la tradició preferida durant les festes de Nadal. A finals del segle XX, i seguint l’exemple d’altres poblacions del país, van aparèixer diversos mercats temàtics nous per tota la ciutat. Avui, Colònia compta amb alguns dels millors mercats de Nadal no només d’Alemanya, sinó també d’Europa! Per tant, si es busca una experiència tradicional del mercat de Nadal…
-
Mercats de Nadal a Colònia 2024
Olor d’ametlla torrada, de cotó de sucre i de vi calent. Un senyor toca, amb els guants posats, el seu violí. És la melodia d’una cançó de nadal. Al seu voltant, cares de fred se’l miren amb un somriure. És el somriure que se’t dibuixa quan es passeja per algun dels mercats nadalencs de la ciutat de Colònia… A partir de finals de novembre, Alemanya es vesteix amb les millors gales a través dels seus mercats de nadal. Són moltes les poblacions d’aquest país del centre d’Europa que tenen com a reclam els seus mercats. Baden Baden, Dresde, Frankfurt, la Selva Negra, Leipzig o la mateixa capital, Berlín, són alguns…
-
Aiguille du Midi amb nens: més a prop del cel
“Un, dos, tres, quatre, cinc…” Pugem molt a munt i jo vull comptar el temps. Ho faig fluixet, com si el ritme del telefèric el marqués jo. “… sis, set, vuit, nou…” Al meu voltant, un grup de nois vestits d’excursionistes, amb el nas torrat pel sol i unes motxilles molt grans. “Què hi portaràn?” Un dels nois em senyala la punta del cim on estem a punt d’arribar. És l’AIGUILLE DU MIDI. Dalt de l’Aiguille di Midi el cor va més ràpid. “Crec que em tremolen les cames”, li dic a la mare després de passar per una passarel·la que ens passeja per sobre un paisatge vestit de blanc. El sol va…
-
Lago di Braies amb nens: passejant per un llac de postal
«Ha marxat tothom. O quasi bé tothom. I aquest llac de postal és només per nosaltres. Corre una mica de brisa. Dolça. Suau. Un ventet juganer que acarona les aigües del llac i fa ballar les barques. Una, dues, tres, quatre, cinc… Totes les barques es deixen bressolar pel moviment dolç i suau de l’aigua. “Qui bufa el vent?” I serpentegen. Les barques serpentegen, una darrera l’altra, com un cuc fet de fusta. Fet de barquetes. De rems. De cordes. I no se separen. Una darrera a l’altra, no es deixen separar. Són les barquetes bessones del llac Braies.» «El ventet juganer, dolç i suau deixa de bufar. “On ets…
-
Lloret de Mar, tancat per vacances (Descobrint un Lloret de Mar en Temporada Baixa)
«Fa una mica de fred, encara és una mica fosc i en els meus ulls hi queda alguna lleganya. “Quant queda?”, pregunto. Un, dos, tres. Passen tres minuts de les vuit del matí i un sol mandrós comença a treure el nas darrere del castell. Al fons del mar, a la línia de l’infinit, comença un nou dia. Les onades venen i van, al seu ritme, i el sol segueix sortint. A poc a poc. Sense pressa. Cada cop més a munt. Comença un nou dia. “Què vol dir Lloret?” La mare m’explica que les paraules tenen vida. Com el sol. Com el mar. Com els pobles. I que canvien…
-
La Casa Batlló amb nens (acaronant el drac adormit)
«Tot té forma d’onades. Rodones. Suaus. Amables. I jo hi nedo. Nedo en totes les formes. En tots els blaus. En tots i cada un dels racons d’aquesta casa. I m’agrada. M’agrada imaginar. I veure en aquest joc d’imaginació una tortuga dins el mar. O un peix movent les seves escames. O un bolet sortint d’una gran llar de foc. I arribo al terrat i és un jardí de colors amb flors a les xemeneies. Unes xemeneies que van agafades de la mà. Són bessones. Totes igual de boniques. I un drac adormit espera que algú l’acaroni. Jo ho faig. Una, dues, tres… toco cada una de les perles que…