Comencem?
El camí s’endinsa per un bosc de pi negre a través d’una pista forestal. S’avança de forma fàcil seguint la petita pendent. Si s’està atent, ja se sent el cant dels trencapinyes. A la primavera és quan se’n poden veure més. Se’ls pot veure saltant de branca en branca o intentant treure els pinyons d’alguna pinya. Els plafons informatius que es van trobant durant la ruta ens expliquen com diferenciar el mascle de la femella, com tenen el bec o què mengen.
Després, més o menys, d’un quilòmetre de pista i quan s’acaba el bosc s’arriba a un prat. Una gran esplanada, una font, un bevedor. Un bon lloc per fer un pícnic. Hi ha qui arriba fins aquí en cotxe. És una opció.