-
Naixement del riu Ter: el camí de l’aigua
“Hi havia una vegada…”. La mare m’explica el conte d’un riu. Diu que tots els rius tenen la seva història. Tenen un inici i un final. Els rius acostumen a néixer a les muntanyes. D’un brollador, d’una font, del desglaç de la neu o del gel. Un sortint d’aigua petit. Petitó. I va creixent. I creixent. Hi ha moments de la seva història que va ràpid. D’altres, més tranquil. I cada vegada es va fent més gran. I un dia, el riu s’acaba. Com un conte. Els contes tenen un final. Els rius, també. S’acaben quan deixen de ser rius per abraçar-se amb l’aigua del mar. Aquesta és la història…
-
La Vall de Núria: un racó entre muntanyes
El rellotge penjat de la façana de la caseta de l’estació marcava l’hora. De lluny, un xiulet agut ens avisava que arribava el tren cremallera. Amb els ulls ben oberts, volia ser la primera en veure’l arribar. Era la meva primera vegada, i no seria l’última, de rebre amb un somriure aquell tren de color blau que em portaria en un dels llocs més especials dels Pirineus. Amb les motxilles penjades a l’esquena, pugem. Els seients són verds i els finestrals ben grans. Jo sec a la falda de la mare. Ho vull veure tot. El xiulet torna sonar. I el tren cremallera, a poc a poc, comença a circular.…
-
Les Valls d’Àneu: racons per descobrir
Una caseta de fusta. Un càmping. Dormir en una llitera. Què més podia demanar? La veritat és que amb tres anys jo no necessitava res més. Pujar i baixar de la llitera. Entrar i sortir de la caseta. Córrer. Saltar. Cantar. El que no sabia és que aquell càmping amb casetes de fusta que tenien lliteres estava al bell mig d’un dels entorns més bonics dels Pirineus: les Valls d’Àneu. Teníem quatre dies per davant per recórrer alguns dels seus racons. Sense pressa. Sense plans marcats. Volíem deixar-nos seduir pel paisatge d’un mes de maig que encara seguia tenyit pels colors de l’hivern i que l’aigua prenia la seva força.…
També us pot agradar
Aitona en flor
