RACONS,  TARRAGONA

Tarragona amb nens: descobrint Tàrraco

Passo la mà per les parets. Són parets fetes de pedra. Unes pedres molt grans. De color mel. Rugoses. “Aquestes pedres tenen més de dos mil anys d’història”, m’explica la mare. Són de l’època dels romans. “Qui eren els romans?” En una de les parets hi ha unes lletres. Jo les ressegueixo amb els dits. Sense saber-ho, ressegueixo un bocí d’història. Columnes. Unes muralles. Restes d’antics temples. Arcs. Túnels. Torres. Grades d’un circ. I un amfiteatre. Tot és fet de pedra. De pedres molt grans. De color mel. Rugoses.

“Anem a tocar ferro?”, proposa la mare. Passegem una mica. I passegem una mica més. Sembla un balcó. Hem arribat a un gran balcó. De fons, un mar. El mar Mediterrani. Blau. Tranquil. Sense onades. Avui el mar no té onades. Però si hi hagués onades i poguessin parlar… segur que m’explicarien moltes històries. Històries del passat. De fa molts i molts anys. Històries de l’antiga Tarraco.

Passejar per Tarragona és passejar per l’antiga roma. És fer un viatge en el temps. Un viatge per la ciutat que va enlluernar a l’emperador Adrià al segle II. Caminar per les muralles, veure les restes d’un fòrum, pujar a una torre, imaginar-se com era de gran el circ i entrar a l’amfiteatre. És un viatge a la història a través de les pedres. Unes pedres molt vives. Unes pedres que formen part del present d’aquesta capital de província.

I nosaltres també hi hem passejat. Per unes hores hem conviscut amb naturalitat, com fa la majoria dels tarragonins, amb les restes romanes: hem passejat pel mercat de les verdures a la plaça del Fòrum, hem vist les inscripcions romanes pels carrers de la Merceria o de Sant Esteve i hem tret diners del caixer d’una entitat bancària construïda sota les voltes de l’antic circ. Incrustada en la ciutat nova, hi ha una ciutat romana amagada. Només cal passejar sense pressa i mirar el teu voltant.

Són les restes arqueològiques, més o menys conservades, del que fa dos mil anys era una ciutat viva, poderosa, resplendent. La que va ser la  capital de l’antiga Hispània. Una de les ciutats més importants de l’imperi romà, Tàrraco.

Aquesta passejada és un petit tastet de tot allò que representa Tarragona. Mig matí dedicat a conèixer, sobretot, alguns dels símbols arquitectònics més importants del seu passat romà. Però també del seu passat medieval i, fins i tot, modernista. Recorrem part del patrimoni històric i cultural d’una ciutat a mida dels petits. Tot passejant per una ciutat que s’ha construït al llarg dels segles aprofitant les imponents estructures de l’antiga Tàrraco. Una ciutat que va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO i que està plena de racons per descobrir. I nosaltres en vam voler descobrir una part.

Un dels signes d’identitat de Tarragona és el Balcó del Mediterrani, l’esplèndid mirador sobre el mar situat al final de la Rambla Nova de la ciutat. Va ser el lloc triat per començar la nostra passejada. És un dels llocs més populars pels tarragonins. Dona bona sort, com diuen ells, tocar ferro. I així ho vam fer. Vam començar la nostra ruta “tocant ferro”.

Una ruta que recorre una part de la passeig més concorregut de la ciutat, la Rambla Nova. Que arriba a la Plaça de la Font per imaginar com havia de ser l’arena de l’antic circ romà. Que mira a través dels vidres d’alguns restaurants i botigues per veure les restes d’aquest passat imperial. Que visita les restes excavades de les voltes i les graderies del circ romà. Que puja les escales de la torre del Pretori per tenir una de les millors vistes de la ciutat. Que veu, a vista d’ocell, l’amfiteatre romà. Que passa per la Plaça del Rei, davant del Museu Arqueològic de Tarragona. Que puja a la Part Alta de la ciutat passant per la Plaça del Fòrum, l’antic Fòrum provincial. I que acaba visitant la Catedral, construïda a la part més alta de la ciutat i al mateix lloc d’un temple romà.

Aquesta és la nostra passejada.  I aquests són els llocs que vam veure.

Plaça de la Font

La plaça de la Font és la plaça de l’Ajuntament. Però és, també, part del que va ser antigament el circ romà. Sota les cases d’aquesta plaça es conserven una bona part de les grades d’aquest circ. És divertit mirar a través dels vidres dels aparadors i entrar en algun dels restaurants i poder veure i tocar el que fa més de dos mil anys eren les pedres on seien els espectadors de les curses quadrigues. Posar en marxa la imaginació és divertit.

Circ romà

El Circ romà de la ciutat de Tarragona, considerat entre els circs més ben conservats d’Occident, era l’edifici destinat a les curses de cavalls i els carros i estava situat entre la Via Augusta i el Fòrum de la província. Tenia una forma allargada amb uns 325 metres de longitud i fins a 115 d’ample, i es calcula que tenia una capacitat de 30.000 espectadors.

Actualment es poden visitar els racons amagats en l’anomenada volta llarga, un passadís amb volta de canó de 93 metres de longitud. Tot un divertimiento per als petits i no tan petits, amb la sensació afegida de trobar-se entre vestidors, on s’esperaven els que havien de saltar a la sorra conduint les quadrigues.

Torre del Pretori

Pujar a aquesta torre del segle I ens permet una visió de 360 graus de Tarragona. Des d’aquí dalt podem distingir perfectament els diferents nivells de la ciutat. Precisament, al nivell més inferior, al costat de la platja, hi ha el conegut i ben conservat amfiteatre, on els màrtirs van deixar la vida.

El Pretori és una torre d’època romana que allotjava les escales que permetien el pas e la ciutat baixa fins al fòrum provincial a través del circ. És un dels angles del gran rectangle de la plaça del Fòrum Provincial. Al segle XII es va convertir en un palau dels reis de la corona d’Aragó i posteriorment una presó.

Amfiteatre

L’amfiteatre, construït a la primera meitat del segle II, es va aixecar a la zona est de la ciutat, fora de les muralles i aprofitant el pendent natural del turó per ubicar-hi les grades.

Considerada una de les la joies de la ciutat, l’amfiteatre és una de les proves vivents del pas del romans per Tarragona. És una de les construccions que l’Imperi Romà va deixar a la costa catalana i, tot i que ha patit diverses remodelacions, encara conserva la seva estructura i es pot visitar.

Plaça del Fòrum

A la plaça del Fòrum hi ha restes dels edificis que tancaven l’antiga plaça de representació del Concilium, una de les més grans de l’Imperi Romà. I és que la Hispània Citerior era una de les províncies romanes més grans, anava de Galícia al nord d’Andalusia. Controlada directament per l’emperador, el melic de la seva estructura administrativa era el fòrum provincial de Tàrraco. Actualment podem passar per sota de les restes d’un dels pòrtics que envoltava aquesta plaça i comprar verdura i fruita en alguna de les parades del mercat del dissabte.

Catedral

Diuen que durant molts segles el temple del diví August va presidir la ciutat en el mateix lloc on a l’edat mitjana es va edificar l’actual catedral. I és que l’esplendor de Tarragona no va acabar a l’època de l’imperi romà. I la catedral n’és el millor exemple. Aquest edifici religiós, dedicat a Santa Tecla, s’hi pot veure la transició del romànic al gòtic. Així com elements renaixentistes i, també, barrocs. Capelletes, un gran retaule major i, especialment, un bonic claustre.

La plaça que es troba davant la catedral, coneguda amb el nom de la Seu, és un dels racons amb més encant del casc antic. És des d’on es pot contemplar la gran façana principal amb l’imponent rosassa d’onze metres de diàmetre. A l’interior (de pagament), cal destacar-ne la capella de Santa Tecla, el gran retaule, el bonic claustre i el Museu Diocesà.

I per menjar us recomanem…

A la plaça de la Seu, just als peus de la catedral, i en un lloc privilegiat, hi trobem el restaurant Casa Balcells. Un espai recentment reformat dins d’una casa medieval que li dona el nom. Una cuina de proximitat i amb productes de temporada amb una visió actualitzada. Un bon lloc per fer un tastet d’aquesta cuina, amb menús al migdia i una àmplia carta, en alguna de les seves tauletes exteriors, a la plaça, o al seu bonic interior.

El barri mariner de Tarragona, el Serrallo, s’ha convertit en un punt de referència gràcies a l’oferta gastronòmica que presenta i la seva privilegiada situació, a tocar del mar. El Pòsit és un dels restaurants que hi podem trobar. Aquest restaurant, ubicat al bonic edifici de l’antiga confraria de pescadors, just davant del moll, es caracteritza per fer una cuina marinera tradicional. Disposa d’una àmplia carta d’arrossos, de cinc opcions de menús pels més petits i d’una informació detallada de tots els seus plats.

I per dormir us recomanem…

L’Hotel H10 Imperial Tarraco és un hotel recentment reformat i situat en un lloc privilegiat. Davant del mar, al costat de l’amfiteatre romà i a poca distància a peu de tot allò que cal visitar a la ciutat de Tarragona.

Les habitacions amb vistes al mediterrani, les piscines, el servei, el magnífic esmorzar… un luxe!

La seva terrassa és una de les últimes incorporacions a l’oferta de miradors de la ciutat. La terrassa bar-restaurant del H10 Imperial Tàrraco està oberta al públic, no cal que en siguis client. Les vistes són impressionants!

NOTA: El contingut d’aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Costa Daurada. El contingut d’allò que s’hi explica, però, es basa únicament amb l’experiència personal i directe d’allò que hem vist, fet i visitat.

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *