• ESPANYA,  FRANÇA

    Ruta pels Pirineus amb nens

    Natura. Improvisació. Desconnexió. Connexió. Ruta. Pirineus. Excursions. Activitats. Tranquil·litat. Descobrir. Redescobrir. Compartir. Aquesta era part de la pluja d’idees que definien les vacances d’aquest estiu. Un estiu diferent. Un estiu per normalitzar una nova realitat. Un estiu amb ganes, un cop més, de connectar amb tot allò que ens aporta un viatge. Aquesta vegada, però, potser, amb menys expectatives. A menys quilòmetres de distància. Amb menys temps per preparar. Un viatge, però, que desitjàvem fer més mai. Un regal. Un viatge sempre és un regal. I un viatge als Pirineus és el millor regal que ens podíem fer aquest estiu. Volíem fer una ruta en camper. Una ruta en camper…

  • ESPANYA,  FRANÇA

    Pinzellades d’una ruta amb olor a verd

    Sona una cançó per la ràdio «Y eso que tú me das. Es mucho más. Es mucho más. De lo que nunca he merecido…» La mare la canta. Jo també. Aquests dies és una de les cançons que més cantem. El pare, conduint, em busca, de tant en tant, la mirada a través del retrovisor. Jo li somric. I segueixo cantant. El paisatge és cada vegada més verd. I les muntanyes, més altes. Quan arribarem?, pregunto. Arribarem quan nosaltres vulguem. Pararem on nosaltres decidim. Veurem allò que ens anirem trobant. M’explica la mare. Jo segueixo cantant. «Y eso que tú me das. Es mucho más. Es mucho más. De lo…

  • GIRONA,  RACONS

    Naixement del riu Ter: el camí de l’aigua

    “Hi havia una vegada…”. La mare m’explica el conte d’un riu. Diu que tots els rius tenen la seva història. Tenen un inici i un final. Els rius acostumen a néixer a les muntanyes. D’un brollador, d’una font, del desglaç de la neu o del gel. Un sortint d’aigua petit. Petitó. I va creixent. I creixent. Hi ha moments de la seva història que va ràpid. D’altres, més tranquil. I cada vegada es va fent més gran. I un dia, el riu s’acaba. Com un conte. Els contes tenen un final. Els rius, també. S’acaben quan deixen de ser rius per abraçar-se amb l’aigua del mar. Aquesta és la història…

  • GIRONA,  RACONS

    La Vall de Núria: un racó entre muntanyes

    El rellotge penjat de la façana de la caseta de l’estació marcava l’hora. De lluny, un xiulet agut ens avisava que arribava el tren cremallera. Amb els ulls ben oberts, volia ser la primera en veure’l arribar. Era la meva primera vegada, i no seria l’última, de rebre amb un somriure aquell tren de color blau que em portaria en un dels llocs més especials dels Pirineus. Amb les motxilles penjades a l’esquena, pugem. Els seients són verds i els finestrals ben grans. Jo sec a la falda de la mare. Ho vull veure tot. El xiulet torna sonar. I el tren cremallera, a poc a poc, comença a circular.…

  • LLEIDA,  RACONS

    Les Valls d’Àneu: racons per descobrir

    Una caseta de fusta. Un càmping. Dormir en una llitera. Què més podia demanar? La veritat és que amb tres anys jo no necessitava res més. Pujar i baixar de la llitera. Entrar i sortir de la caseta. Córrer. Saltar. Cantar. El que no sabia és que aquell càmping amb casetes de fusta que tenien lliteres estava al bell mig d’un dels entorns més bonics dels Pirineus: les Valls d’Àneu. Teníem quatre dies per davant per recórrer alguns dels seus racons. Sense pressa. Sense plans marcats. Volíem deixar-nos seduir pel paisatge d’un mes de maig que encara seguia tenyit pels colors de l’hivern i que l’aigua prenia la seva força.…