Valensole: la immensitat dels camps de lavanda a la Provença francesa
«És dimarts. El segon dimarts d’aquest mes de juliol. I ja fa dos dies que estem en ruta. Sortim de la carretera principal. Ens desviem. “On anem?”, pregunto. “És una sorpresa”, respon el pare conduint. Quan es viatja cada dia és una sorpresa. La mare baixa el vidre de la finestra sense saber que l’aire que deixava entrar era aire de perfum. És l’olor de la lavanda. Encara no veiem els camps d’espígol, però ja en sentim la seva olor. On són els camps? La carretera és plena de revolts. Ara un. Ara un altre. L’olor cada cop és més intensa. De sobte, tot es tenyeix del mateix color. Del color de l’espígol.»
«Parem en un dels camps. I passegem, a poc a poc, en línia recta. Zum-zum d’abelles. Cric-cric de les cigales. A banda i banda, camins d’espígol. Al fons, més camins, més espígol. Camins de color blau quasi lila. Passo els dits, suaument, per damunt de les flors. Em fan pessigolletes. I les meves mans queden plenes de la seva olor. Em puc quedar l’olor? Tanco el puny perquè no marxi. Em vull quedar amb aquest moment. Em vull quedar amb la seva olor.»
Tot i que hi ha camps d’espígol a molts llocs d’Europa, quan pensem en camps de lavanda, pensem en la Provença francesa. Una regió on la tradició i l’extensió dels seus camps fan que sigui una parada obligada.
I és que la lavanda s’ha convertit en el símbol d’aquest racó de França. La seva olor, el seu color, la immensitat dels seus camps… Uns paisatges que durant els mesos d’estiu es vesteixen de gala per crear un espectacle de la natura.
On podem veure camps de Lavanda?
La Provença és la regió dels camps de color de lavanda. Però ni aquests camps s’estenen per tota la regió, ni es poden veure durant tot l’any.
Les principals plantacions d’espígol es troben repartides per diferents zones del sud-est francès, des de Luberon i Verdon fins al nord d’Aix-en-Provence i Marsella. Segurament, els racons més coneguts per trobar aquests paisatges pintorescos, i els més fotografiats, són a Sault, a l’altiplà de Valensole, als voltants de Gordes i a l’Abadia de Senanque.
De fet, la regió de la Provença posseeix motes rutes per veure aquestes catifes d’espígol tenyides de color violeta. Rutes que ens apropen a la bellesa dels seus camps, a la possibilitat de veure com es cull, de conèixer-ne les seves propietats, de visitar els seus pobles o de participar de les seves festes.
Quan podem veure els camps de lavanda florits?
És durant els mesos d’estiu quan podem veure els camps d’espígol florits. Un període que va de juny a principis de setembre, sent el mes de juliol el de màxima floració. Les característiques de cada zona i les condicions climàtiques al llarg de l’any són els condicionants directes per saber quan és el millor moment per passejar-se entre les seves plantacions de lavanda.
Pel que fa a la collita, queda condicionada per la seva màxima floració. Depenent del lloc, un camp d’espígols està preparat per ser segat de mitjans de juliol a mitjans d’agost.
Valensole: la nostra parada
Un cop sabem on trobar els camps de lavanda i quan els podem trobar florits, hem de triar el lloc on volem gaudir del seu espectacle. El Plateau de Valensole, a mitjan de juliol, va ser el nostre lloc i moment escollits. I no ens vam equivocar. Vam trobar-nos amb la immensitat d’uns camps d’espígol amb la força del seu color i de la seva olor just abans de ser segats. De fet, en algun camp, ja començava la sega.
L’altiplà de Valensole, a mig camí d’Aix-en-Provence i Digne-les-Bains, és la porta d’entrada de les postals més boniques de la Provença francesa. Un altiplà de 500 metres d’altitud que es troba als Alpes-de-Haute-Provence, entre Manosque y les Gorges du Verdon. El seus 800 Km² d’extensió de cultiu d’espígol i de cereals fan d’aquesta zona un immens jardí. El seu paisatge es converteix a l’estiu en un mosaic de colors. I el seu clima mediterrani, amb influències muntanyoses, dona lloc a una vegetació rica i diversa, que alterna rouredes i pinedes, amb camps de gra, de gira-sols i, sobretot, d’espigues de lavanda.
Per veure aquests camps, però, cal anar-hi en cotxe. En el nostre cas, en camper. I poder conduir per les seves carreteres. Un luxe. L’arribada a l’altiplà per la D6, una part de la ruta de Manosque, és espectacular. A tot arreu hi ha camps. Petits. Grans. Amb destil·laria. Sense. Concorreguts. Tranquils. Ondulats. Infinits. Només cal triar-ne un, aturar-se i passejar-lo.
L’alineació geomètrica de les plantacions, el límit dels camps ressaltats amb ametllers, els petits boscos, els pobles arrecerats a les valls, dibuixen un paisatge que s’estén fins on arriben els nostres ulls. No hi ha pressa. No trobes el moment de marxar d’aquesta natura feta art de la mà de l’home.
En algunes plantacions comença la sega. De lluny, veiem la segadora. Hem estat de sort, últims dies d’aquest espectacle. I és que els períodes de floració depenen de la zona. A Valensole acostuma a ser de finals de juny a mitjans de juliol. Cal arribar abans de l’inici de la sega, que sol ser el dia 10 de juliol. I si allò que vols és visitar la zona quan es celebren les festes de lavanda a Valensole, cal anar-hi al tercer diumenge de juliol.
I és que la comarca de Plateau de Valensole li deu molt a l’espígol. Conreada aquí des de fa més d’un segle, s’estén per extensos camps que, durant l’època de floració, creen paisatges fascinants i onírics que ressonen entre molts turistes, creant una imatge clàssica de la Provença autèntica i atemporal. I així és, hi ha molts turistes. Som molts els que volem veure l’espectacle de l’estiu provençal. Molts venen a fer-se la foto. D’altres, a visitar alguna destil·leria i comprar algun dels seus productes. Perfums, mel. Però hi ha tanta extensió de cultiu, que si vols no trobes a ningú. Tries una carretera secundària i un camp poc concorregut. I tota la bellesa dels camps en flor de lavanda per tu.
Visitar els camps de lavanda amb nens
Un cop més la natura és una font d’estímuls pels més petits. I un camp d’espígol a ple estiu és un regal pels sentits. L’olor, el color, el tacte… formen part de la màgia d’allò que t’envolta. Passejar enmig d’aquesta màgia ajuda a valorar la bellesa del paisatge. Valorar els llocs per on es passa, on t’atures.
La Provença francesa a ple estiu regala moltes opcions per fer en família. Si t’agrada la natura, és tan fàcil com fer una petita excursió o seure i, simplement, mirar allò que t’envolta.
El terreny de la Plateau de Valensole, amb els seus turons suaus, les seves carreteres laterals i els seus senders rurals, és perfecte per fer excursions i passejades en bicicleta.
Si coincideix que és l’època de sega, és una oportunitat per poder veure com treballen les màquines per fer la recollida de l’espiga en flor. I descobrir tot allò que es pot fer d’aquesta flor lila.
I és que els camps de lavanda, tot i que és un reclam turístic, no deixen de ser camps privats. Són les collites d’algú. Cal tenir-ho present i valorar-ho. Una oportunitat més per respectar la natura. I fer de l’experiència un nou aprenentatge.
Un apunt: aquesta va ser la primera etapa de la nostra ruta en camper a les Dolomites.
També us pot agradar
Aiguille du Midi amb nens: més a prop del cel
Pinzellades d’una ruta amb olor a verd
