-
Colònia amb nens: consells per a gaudir dels seus mercats de Nadal
Els mercats de Nadal són una tradició a Alemanya que data de segles enrere. Decoració festiva, llums brillants, parades plenes de delícies culinàries i vi calent: els alemanys només saben com celebrar el Nadal! El primer mercat de Nadal de Colònia (anomenat Nikolaimarkt) es va obrir l’any 1820 a l’Alter Markt, convertint-se, ben aviat, amb la tradició preferida durant les festes de Nadal. A finals del segle XX, i seguint l’exemple d’altres poblacions del país, van aparèixer diversos mercats temàtics nous per tota la ciutat. Avui, Colònia compta amb alguns dels millors mercats de Nadal no només d’Alemanya, sinó també d’Europa! Per tant, si es busca una experiència tradicional del mercat de Nadal…
També us pot agradar
Mercats de Nadal a Colònia 2025
-
Mercats de Nadal a Colònia 2025
Olor d’ametlla torrada, de cotó de sucre i de vi calent. Un senyor toca, amb els guants posats, el seu violí. És la melodia d’una cançó de nadal. Al seu voltant, cares de fred se’l miren amb un somriure. És el somriure que se’t dibuixa quan es passeja per algun dels mercats nadalencs de la ciutat de Colònia… A partir de mitjans de novembre, Alemanya es vesteix amb les millors gales a través dels seus mercats de nadal. Són moltes les poblacions d’aquest país del centre d’Europa que tenen com a reclam els seus mercats. Baden Baden, Dresde, Frankfurt, la Selva Negra, Leipzig o la mateixa capital, Berlín, són alguns…
També us pot agradar
Colònia amb nens: consells per a gaudir dels seus mercats de Nadal
-
Excursions per fer amb nens a la Cerdanya francesa (I): rutes fàcils per l’Alta Cerdanya
M’agrada anar amb trenes. Amb dues trenes. Una a cada banda. Darrere de les orelles i acabades amb una goma de colors. De vegades de color groc. De vegades, lila. M’agraden les meves trenes. Les trenes que em fa la mare. Quan em pentina sembla que no hi hagi pressa. S’asseu. Agafa aire. I em raspalla els cabells. A poc a poc. Suaument. De dalt, a baix. De dalt, a baix. La mare canta. Sempre canta quan em pentina. De dalt, a baix. De dalt, a baix. Desafina una miqueta. Avui, molt. De dalt, a baix. De dalt, a baix. Sento unes pessigolletes al mig del meu cap. Un caminet…
-
La Vall de San Nicolò amb nens: passejant per una vall de postal
El dia es desperta plujós i jo em llevo enfadada. El gris que tapa les muntanyes i ho entela tot no sap perquè estic així. Jo, tampoc. On són les muntanyes? Les busco entre les boires, però no volen sortir. “No tots els dies surt el sol”, diu el pare agafant-me, amb cura, de la barbeta. I comencem a caminar. Un camí ample vol entrar dins del verd d’una vall que no es vol deixar veure. Encara plou. No vol deixar de ploure. I el verd fa olor de verd. I la pluja fa olor a pluja. La petita porxada d’una caseta feta de fusta ens fa de paraigües. I…
-
De Ciampedie a Gardeccia amb nens: el camí del bosc
Quin gust tenen les muntanyes? Un, dos, tres telecadires. Un mirador. Una zona de jocs. Un cérvol fet de mentida. Un gran marc buit en forma de cor per posar-te a la foto. Un refugi. Unes taules de fusta. Un menú penjat a la paret. Un prat verd. Un bosc. Rètols pintats de blanc i vermell en forma de fletxa. Una, dues, tres rutes. Quina és la nostra? Un caminet. Un altre. “On soc?” Jugo a amagar-me “On soc?” Aquí no em trobaran. “On soc?” Sempre em troben. Al final d’un dels camins, un refugi vell i abandonat. Ja hem arribat? Més rutes. Més camins. Més bosc. Més “A veure…
-
Viel Dal Pan amb nens: El mirador de la Marmolada
Mentre el sol acomiada els últims esquinçalls d’una boira mandrosa, la Marmolada surt de forma imponent. ”Què vol dir Marmolada?”, pregunto. I apareix la muntanya. I m’ensenya la llengua. Una llengua blanca i feta de gel. És una glacera que any rere any es fa més petita. Cada vegada més petita. Desapareixerà? La mare em parla del canvi climàtic i el pare m’ensenya un punt blau. A sota, un llac. És el llac Fedaia. I caminem. I caminem. I jo canto perquè el camí se’m faci més curt. De vegades canto per dins. De vegades canto molt fort. I m’invento la lletra. Sempre m’invento la lletra. Al fons, una caseta.…
