-
Valensole: la immensitat dels camps de lavanda a la Provença francesa
«És dimarts. El segon dimarts d’aquest mes de juliol. I ja fa dos dies que estem en ruta. Sortim de la carretera principal. Ens desviem. “On anem?”, pregunto. “És una sorpresa”, respon el pare conduint. Quan es viatja cada dia és una sorpresa. La mare baixa el vidre de la finestra sense saber que l’aire que deixava entrar era aire de perfum. És l’olor de la lavanda. Encara no veiem els camps d’espígol, però ja en sentim la seva olor. On són els camps? La carretera és plena de revolts. Ara un. Ara un altre. L’olor cada cop és més intensa. De sobte, tot es tenyeix del mateix color. Del…
-
Ruta pels Pirineus amb nens
Natura. Improvisació. Desconnexió. Connexió. Ruta. Pirineus. Excursions. Activitats. Tranquil·litat. Descobrir. Redescobrir. Compartir. Aquesta era part de la pluja d’idees que definien les vacances d’aquest estiu. Un estiu diferent. Un estiu per normalitzar una nova realitat. Un estiu amb ganes, un cop més, de connectar amb tot allò que ens aporta un viatge. Aquesta vegada, però, potser, amb menys expectatives. A menys quilòmetres de distància. Amb menys temps per preparar. Un viatge, però, que desitjàvem fer més mai. Un regal. Un viatge sempre és un regal. I un viatge als Pirineus és el millor regal que ens podíem fer aquest estiu. Volíem fer una ruta en camper. Una ruta en camper…
-
Pinzellades d’un viatge a la terra del gel
Paisatges amagats darrere la boira. Cràters banyats pel blau turquesa. Salts d’aigua que et deixen sense alè. Un estol de petits ocells amb el bec d’un taronja intens. Rius de lava sense fi. Paleta de colors impossibles. Dies sense nit. Esquerdes d’una terra en constant moviment. Bombolles d’aigües calentes. Decorats d’un paisatge imaginat. El vent acaronant les nostres galtes. Formes de gel nedant per un llac de blaus. Natura viva. Natura en estat pur. Ramats d’ovelles en forma de núvols ensucrats. Solitud. Calma. Tranquil·litat. Silencis trencats pel cruixir del gel. De lluny… el llom d’una balena. Pinzellades d’un viatge per la terra del gel… És dijous. L’últim dijous d’aquest mes…
-
Ruta per terres angleses: crònica d’un viatge pendent
«I really hope the situation improves as soon as possible and we’d love to welcome you to the Cotswolds when it does. Kind regards.». Així es va acomiadar en Tim. Era un vint-i-set de març i aquest va ser l’últim correu del propietari de la casa on havíem de passar tres nits a les Cotswolds. Ho teníem tot preparat. Imaginat. Contractat. Pensat. Era el nostre viatge de Setmana Santa. Un viatge que no havia de ser. I és que aquest viatge, com molts altres, ara no es poden fer. Una realitat fora del que ens podíem imaginar unes setmanes abans formava part del nostre present. Del nostre. I el de…
-
Fuerteventura: l’illa de la desconnexió
Fuerteventura és especial. Declarada reserva de la biosfera per la Unesco, aquesta illa canària et regala calma, platges verges, desert de dunes, illetes amb nom d’animal, carreteres perdudes, paisatges nus i monocromàtics, volcans adormits, oasis, camps de lava, cabres, esquirols i algun molí. Fuerteventura és una illa humil, feta de terra volcànica i ventilada pel vent. El paradís pels surfistes i la desconnexió per la gent que, com nosaltres, troba en aquest racó de món una terra sense pressa i on l’hivern és primavera. Fuerteventura és un trosset d’Àfrica en forma d’illa al mig de l’Atlàntic que ens va enamorar la primera vegada i que vam voler deixar-nos reenamorar una…
-
Pinzellades d’un viatge a la ciutat de les llums
Fa un any i encara parlo de París. I és que passen els anys i cada vegada retinc més cosetes d’allò que veig, d’allò que visito, d’allò que em desperta més interès. Edificis antics amb finestres a les teulades, places amb olor a goffre, una piràmide feta de vidre, dues illes dins un riu, una plaça plena de pintors que pinten cares, jardins al mig de la ciutat, museus dins els grans palaus, botigues amb torre eiffels en forma de clauers… Encara parlo de París. I recordo, encara, aquests moments… La Tour Eiffel Jo volia veure la famosa torre. Una torre que havia vist a la tele, als llibres, als…
