-
Ruta en camper per les Dolomites: Guia per descobrir les muntanyes pàl·lides en família
“Veig, veig”, dic mentre miro per la finestra. “Què veus?”, respon la mare just quan passem per un dels molts revolts del dia d’avui. Veig gegants en forma de pedra. Grans. Imponents. Com si fossin torres d’un gran castell. Veig flors grogues escampades per prats vestits de verd. Camins que pugen. Camins que baixen. Camins que ens porten a llocs bonics. Veig barquetes de fusta surant per llacs blaus, verds, colors maragda. Llacs de postal. Llacs amb nimfes. Llacs petits al mig d’una vall. Veig refugis plens d’història. Penjats dalt d’una muntanya, dalt d’un gran mirador. Veig glaceres que desapareixen, remuntadors que et porten fins al cel, parcs infantils a…
-
Lago di Garda amb nens
«Avui el dia fa olor de gelat de vainilla, de gavines a mig vol, de castells en forma de poble o pobles en forma de castell. Fa olor a tiramisú fet fora de casa, a núvols pintats de blanc, a torres per amagar-s’hi princeses i a un sol que no deixa de cremar. Fa olor a flors que decoren, a molls de fusta bella, a pizzes fornejades i a llimones acabades d’agafar. Avui fa olor a onades d’aigua dolça. Olor a una posta de sol sobre un gran llac. O és un petit mar?» Les regions de Llombardia, Véneto i Trentino-Alto Adgio comparteixen la fortuna de tenir entre els seus…
-
Alpe di Siusi amb nens: passejant per l’altiplà de les Dolomites
«A poc a poc i en silenci el telecabina puja fins un gran altiplà. A la meva boca, una dent menys. Avui m’ha caigut una altra dent. És la tercera dent que em cau. I pel forat se m’escapen els sons. “Alpe di TZuiTZi”, llegeixo en un dels rètols esquitxant algunes lletres. El silenci de la bombolla del telecabina s’ha convertit en el silenci d’un prat immens. En el silenci d’un paisatge fet de verd sota un cel blau enfarinat per mitja boira desgastada. Agafo aire. Vull retenir el moment. El lloc. La imatge que tinc al meu davant. Però avui un fil d’aquest aire se m’escapa pel forat que…
-
Lago di Carezza amb nens: passejant pels colors de l’arc de Sant Martí.
«Xxxxxxxxxt…! Faig amb la boca mig tancada i segellant els llavis amb el dit que ho assenyala tot. Silenci. El meu dit assenyala silenci. Si no hi ha silenci les fades no surten. Segur que no volen sortir. Silenci. Només volen silenci. I els meus ulls busquen una nimfa. La nimfa d’aquest llac. La nimfa d’una llegenda plena de colors. I jo la busco dins les aigües del desglaç. Ara verd maragda, ara blau profund. La meva mirada es perd en el verd dels avets. En el gris de les muntanyes. En el blanc d’algun núvol passatger. Projeccions dins d’un mirall perfecte. D’aigua clara, immòbil. Paisatge d’un llac de conte.»…
