-
De Ciampedie a Gardeccia amb nens: el camí del bosc
Quin gust tenen les muntanyes? Un, dos, tres telecadires. Un mirador. Una zona de jocs. Un cérvol fet de mentida. Un gran marc buit en forma de cor per posar-te a la foto. Un refugi. Unes taules de fusta. Un menú penjat a la paret. Un prat verd. Un bosc. Rètols pintats de blanc i vermell en forma de fletxa. Una, dues, tres rutes. Quina és la nostra? Un caminet. Un altre. “On soc?” Jugo a amagar-me “On soc?” Aquí no em trobaran. “On soc?” Sempre em troben. Al final d’un dels camins, un refugi vell i abandonat. Ja hem arribat? Més rutes. Més camins. Més bosc. Més “A veure…
-
Viel Dal Pan amb nens: El mirador de la Marmolada
Mentre el sol acomiada els últims esquinçalls d’una boira mandrosa, la Marmolada surt de forma imponent. ”Què vol dir Marmolada?”, pregunto. I apareix la muntanya. I m’ensenya la llengua. Una llengua blanca i feta de gel. És una glacera que any rere any es fa més petita. Cada vegada més petita. Desapareixerà? La mare em parla del canvi climàtic i el pare m’ensenya un punt blau. A sota, un llac. És el llac Fedaia. I caminem. I caminem. I jo canto perquè el camí se’m faci més curt. De vegades canto per dins. De vegades canto molt fort. I m’invento la lletra. Sempre m’invento la lletra. Al fons, una caseta.…
-
El pic Nuvolau amb nens: sobrevolant les Dolomites
Ara agafada de la mà de la mare, ara agafada de la mà del pare, caminem per un corriol ple de pedres. És el caminet de l’esquerre. El de les marques pintades i del número quatre, cinc i dos. Un senyor amb barba, botes altes i mirada d’avellana em crida. “Brava”, em diu. I m’ensenya, com si fos un tresor, una flor. És petita. És delicada. És una Edelweiss. “Arrivederci”, em diu quan s’acomiada. I jo li faig adeu amb la mà i amb un pas més lent. De darrere d’una de les pedres surt el cap d’una marmota. Busca el sol. Ens veu i s’amaga dins d’un cau. I…
-
Ruta en camper per les Dolomites: Guia per descobrir les muntanyes pàl·lides en família
“Veig, veig”, dic mentre miro per la finestra. “Què veus?”, respon la mare just quan passem per un dels molts revolts del dia d’avui. Veig gegants en forma de pedra. Grans. Imponents. Com si fossin torres d’un gran castell. Veig flors grogues escampades per prats vestits de verd. Camins que pugen. Camins que baixen. Camins que ens porten a llocs bonics. Veig barquetes de fusta surant per llacs blaus, verds, colors maragda. Llacs de postal. Llacs amb nimfes. Llacs petits al mig d’una vall. Veig refugis plens d’història. Penjats dalt d’una muntanya, dalt d’un gran mirador. Veig glaceres que desapareixen, remuntadors que et porten fins al cel, parcs infantils a…
-
Lago di Garda amb nens
«Avui el dia fa olor de gelat de vainilla, de gavines a mig vol, de castells en forma de poble o pobles en forma de castell. Fa olor a tiramisú fet fora de casa, a núvols pintats de blanc, a torres per amagar-s’hi princeses i a un sol que no deixa de cremar. Fa olor a flors que decoren, a molls de fusta bella, a pizzes fornejades i a llimones acabades d’agafar. Avui fa olor a onades d’aigua dolça. Olor a una posta de sol sobre un gran llac. O és un petit mar?» Les regions de Llombardia, Véneto i Trentino-Alto Adgio comparteixen la fortuna de tenir entre els seus…
-
Alpe di Siusi amb nens: passejant per l’altiplà de les Dolomites
«A poc a poc i en silenci el telecabina puja fins un gran altiplà. A la meva boca, una dent menys. Avui m’ha caigut una altra dent. És la tercera dent que em cau. I pel forat se m’escapen els sons. “Alpe di TZuiTZi”, llegeixo en un dels rètols esquitxant algunes lletres. El silenci de la bombolla del telecabina s’ha convertit en el silenci d’un prat immens. En el silenci d’un paisatge fet de verd sota un cel blau enfarinat per mitja boira desgastada. Agafo aire. Vull retenir el moment. El lloc. La imatge que tinc al meu davant. Però avui un fil d’aquest aire se m’escapa pel forat que…
