-
Ruta per terres angleses: crònica d’un viatge pendent
«I really hope the situation improves as soon as possible and we’d love to welcome you to the Cotswolds when it does. Kind regards.». Així es va acomiadar en Tim. Era un vint-i-set de març i aquest va ser l’últim correu del propietari de la casa on havíem de passar tres nits a les Cotswolds. Ho teníem tot preparat. Imaginat. Contractat. Pensat. Era el nostre viatge de Setmana Santa. Un viatge que no havia de ser. I és que aquest viatge, com molts altres, ara no es poden fer. Una realitat fora del que ens podíem imaginar unes setmanes abans formava part del nostre present. Del nostre. I el de…
-
Fuerteventura: l’illa de la desconnexió
Fuerteventura és especial. Declarada reserva de la biosfera per la Unesco, aquesta illa canària et regala calma, platges verges, desert de dunes, illetes amb nom d’animal, carreteres perdudes, paisatges nus i monocromàtics, volcans adormits, oasis, camps de lava, cabres, esquirols i algun molí. Fuerteventura és una illa humil, feta de terra volcànica i ventilada pel vent. El paradís pels surfistes i la desconnexió per la gent que, com nosaltres, troba en aquest racó de món una terra sense pressa i on l’hivern és primavera. Fuerteventura és un trosset d’Àfrica en forma d’illa al mig de l’Atlàntic que ens va enamorar la primera vegada i que vam voler deixar-nos reenamorar una…
-
Pinzellades d’un viatge a la ciutat de les llums
Fa un any i encara parlo de París. I és que passen els anys i cada vegada retinc més cosetes d’allò que veig, d’allò que visito, d’allò que em desperta més interès. Edificis antics amb finestres a les teulades, places amb olor a goffre, una piràmide feta de vidre, dues illes dins un riu, una plaça plena de pintors que pinten cares, jardins al mig de la ciutat, museus dins els grans palaus, botigues amb torre eiffels en forma de clauers… Encara parlo de París. I recordo, encara, aquests moments… La Tour Eiffel Jo volia veure la famosa torre. Una torre que havia vist a la tele, als llibres, als…
-
Els mercats de nadal de Viena
A partir de mitjan de novembre els mercats de nadal, els anomenats Weihnachtsmärkte, prenen protagonisme a la ciutat de Viena. N’està ple. Cada mercat té les seves característiques, el seu estil, la seva història… fins i tot té la seva pròpia tassa. Si prens un vi calentet, els anomenats glühwein, en un dels mercats de Viena tens l’opció de quedar-te, pagant, la seva tassa com a record. Tasses de color vermell, tasses en forma de bota, tasses amb un paisatge hivernal pintat amb pinzell fi. Hi ha tantes tasses com mercats. I és que Viena, amb uns vint mercats nadalencs, és una de les millors ciutats a visitar si vols…
-
Simfonia d’un desembre a Viena en re major
Viena, com totes les grans ciutats, té una llarga llista de coses a fer. I la llista també és llarga quan penses amb els més petits: el museu de la música, la casa del mar, el Prater, el zoo o fins i tot dins el mateix palau Schönbrunn, on hi ha una sala pensada perquè els nens i les nenes es puguin disfressar d’autèntics personatges del segle XVIII. Anant al desembre, però la prioritat era una altra. Volíem passejar els carrers, els jardins, les avingudes, veure els edificis des de fora i, sobretot, visitar molts dels seus mercats nadalencs. Volíem veure la ciutat vestida de nadal. I teníem tres nit…
-
Sonata d’un desembre a Viena en do menor
L’any el volíem acabar regalant-nos una escapada en una de les ciutat més boniques d’Europa: Viena. Volíem passejar pels seus carrers empedrats, caminar pels jardins dels seus palaus, escoltar la música dels seus millors compositors, menjar una carn arrebossada boníssima, pujar a una nòria centenària, viatjar per les seves avingudes en tramvia i, sobretot, visitar els seus mercats nadalencs. Volíem descobrir l’encant de la capital austríaca al mes de desembre. Transport públic a Viena: com ens vam moure Viena és una ciutat per a passejar-la. Moltes de les coses que volíem visitar eren a prop les unes de les altres: el palau Imperial Hofburg, la Catedral de Sant Esteve, el…
