-
El Delta del Llobregat amb nens
«Ens movem a poc a poc. L’avió que tenim davant ens obre el camí per la pista. Un darrere l’altre. En fila índia. Seguint una línia enmig de l’esfalt. Els motors cada vegada fan més soroll. Cada vegada més soroll. “Ruuuuummmmmmmm…” L’avió accelera amb foça davant d’una autopista sense cotxes. Molt ràpid. Més ràpid. El meu cor també va ràpid. Molt ràpid. Les rodes deixen de tocar el terra. Ens estem enlairant! L’inici d’un nou destí que ens espera. I seguim enlairant-nos. Amunt. Cada vegada més a munt. I jo miro per la finestra. Ho vull veure tot des de dalt del cel. Com un ocell. I tot é cada…
-
El Delta de l’Ebre en família: 10 excuses (o més…) per anar-hi
«Avui al Delta bufa el vent. Un vent de tardor. Un vent que acompanya el vol dels ocells que passen sobre la meva mirada. Per què volen els ocells? Obro els braços i els imito. També vull volar. Veure-ho tot des del cel. Veure els camps d’arròs torrats pel sol. Alguns segats i d’altres a punt de ser-ho. És temps de sega. Veure l’aigua en forma d’onades, en forma de bassa o en forma d’un riu viu arribant al mar. Vull veure el perfil d’un Delta que amb el pas del temps pren formes i colors canviants. El Delta té vida.» «La pare em crida. És hora de marxar. I…
-
Ruta pels Pirineus amb nens
Natura. Improvisació. Desconnexió. Connexió. Ruta. Pirineus. Excursions. Activitats. Tranquil·litat. Descobrir. Redescobrir. Compartir. Aquesta era part de la pluja d’idees que definien les vacances d’aquest estiu. Un estiu diferent. Un estiu per normalitzar una nova realitat. Un estiu amb ganes, un cop més, de connectar amb tot allò que ens aporta un viatge. Aquesta vegada, però, potser, amb menys expectatives. A menys quilòmetres de distància. Amb menys temps per preparar. Un viatge, però, que desitjàvem fer més mai. Un regal. Un viatge sempre és un regal. I un viatge als Pirineus és el millor regal que ens podíem fer aquest estiu. Volíem fer una ruta en camper. Una ruta en camper…
-
Pinzellades d’una ruta amb olor a verd
Sona una cançó per la ràdio «Y eso que tú me das. Es mucho más. Es mucho más. De lo que nunca he merecido…» La mare la canta. Jo també. Aquests dies és una de les cançons que més cantem. El pare, conduint, em busca, de tant en tant, la mirada a través del retrovisor. Jo li somric. I segueixo cantant. El paisatge és cada vegada més verd. I les muntanyes, més altes. Quan arribarem?, pregunto. Arribarem quan nosaltres vulguem. Pararem on nosaltres decidim. Veurem allò que ens anirem trobant. M’explica la mare. Jo segueixo cantant. «Y eso que tú me das. Es mucho más. Es mucho más. De lo…
-
Què puc fer aquest estiu? Activitats d’estiu per fer amb nens
«Com d’una pel·lícula es tractés, m’assec davant la pantalla. Una pel·lícula feta de nens emmarcats en petits quadrats. Són els meus amics i amigues de la classe dels taurons. Fa dies que no els veig. I ara ho faig a través d’un ordinador. Això no és una pel·lícula. És real. Ben real. En un dels quadradets, un dels taurons només se li veu una part del cap. En un altre dels quadradets, una de les taurones explica coses però no se la sent. Un dels taurons aixeca el dit per demanar la paraula. El tauró del quadrat de dalt ha desaparegut. “On deu ser?”. I el tauró del quadrat del…
-
Naixement del riu Ter: el camí de l’aigua
“Hi havia una vegada…”. La mare m’explica el conte d’un riu. Diu que tots els rius tenen la seva història. Tenen un inici i un final. Els rius acostumen a néixer a les muntanyes. D’un brollador, d’una font, del desglaç de la neu o del gel. Un sortint d’aigua petit. Petitó. I va creixent. I creixent. Hi ha moments de la seva història que va ràpid. D’altres, més tranquil. I cada vegada es va fent més gran. I un dia, el riu s’acaba. Com un conte. Els contes tenen un final. Els rius, també. S’acaben quan deixen de ser rius per abraçar-se amb l’aigua del mar. Aquesta és la història…
