-
Excursions per fer amb nens a la Cerdanya francesa II: rutes fàcils per l’Alta Cerdanya
Quan es passa a l’altra banda del riu Segre pel seu pas per la Guingueta d’Ix s’entra a l’anomenada Alta Cerdanya. Una frontera natural que separa l’estat francès amb el territori català i que divideix les dues cerdanyes: la catalana i la francesa. La Cerdanya francesa és la comarca més occidental del departament dels Pirineus Orientals, a la Catalunya Nord, enganxada amb el Capcir, al nord, i el Conflent, a l’est. Un territori pirinenc de gran bellesa paisatgística, ple de racons per descobrir i amb moltes excursions per fer amb els petits de casa. Fer una ruta per llacs, posar els peus al riu, trobar restes arqueològiques, arribar fins un…
-
Excursions per fer amb nens a la Cerdanya francesa (I): rutes fàcils per l’Alta Cerdanya
M’agrada anar amb trenes. Amb dues trenes. Una a cada banda. Darrere de les orelles i acabades amb una goma de colors. De vegades de color groc. De vegades, lila. M’agraden les meves trenes. Les trenes que em fa la mare. Quan em pentina sembla que no hi hagi pressa. S’asseu. Agafa aire. I em raspalla els cabells. A poc a poc. Suaument. De dalt, a baix. De dalt, a baix. La mare canta. Sempre canta quan em pentina. De dalt, a baix. De dalt, a baix. Desafina una miqueta. Avui, molt. De dalt, a baix. De dalt, a baix. Sento unes pessigolletes al mig del meu cap. Un caminet…
-
Lloret de Mar, tancat per vacances (Descobrint un Lloret de Mar en Temporada Baixa)
«Fa una mica de fred, encara és una mica fosc i en els meus ulls hi queda alguna lleganya. “Quant queda?”, pregunto. Un, dos, tres. Passen tres minuts de les vuit del matí i un sol mandrós comença a treure el nas darrere del castell. Al fons del mar, a la línia de l’infinit, comença un nou dia. Les onades venen i van, al seu ritme, i el sol segueix sortint. A poc a poc. Sense pressa. Cada cop més a munt. Comença un nou dia. “Què vol dir Lloret?” La mare m’explica que les paraules tenen vida. Com el sol. Com el mar. Com els pobles. I que canvien…
-
La Casa Batlló amb nens (acaronant el drac adormit)
«Tot té forma d’onades. Rodones. Suaus. Amables. I jo hi nedo. Nedo en totes les formes. En tots els blaus. En tots i cada un dels racons d’aquesta casa. I m’agrada. M’agrada imaginar. I veure en aquest joc d’imaginació una tortuga dins el mar. O un peix movent les seves escames. O un bolet sortint d’una gran llar de foc. I arribo al terrat i és un jardí de colors amb flors a les xemeneies. Unes xemeneies que van agafades de la mà. Són bessones. Totes igual de boniques. I un drac adormit espera que algú l’acaroni. Jo ho faig. Una, dues, tres… toco cada una de les perles que…
-
La Foradada de Cantonigròs amb nens
«Aquests dies ha plogut i el terra fa xof-xof. La bota s’enfonsa una miqueta dins el fang. És tovet. El terra està tovet i el camí fa baixada. M’agafo de la mà de la mare. “On anem?”, li pregunto. Ella em somriu. Sempre que comencem una excursió li pregunto “On anem?”. I ella sempre em somriu. Sap que m’agradarà. I em somriu. M’explica que és un lloc molt bonic. I que encara és més bonic després dels dies de pluja. És un salt d’aigua. Un salt d’aigua amagat. Només cal trobar-lo. I nosaltres l’hem trobat. L’hem trobat ple d’aigua.» En un racó de la comarca de l’Osona s’amaga un salt…
