-
Lloret de Mar, tancat per vacances (Descobrint un Lloret de Mar en Temporada Baixa)
«Fa una mica de fred, encara és una mica fosc i en els meus ulls hi queda alguna lleganya. “Quant queda?”, pregunto. Un, dos, tres. Passen tres minuts de les vuit del matí i un sol mandrós comença a treure el nas darrere del castell. Al fons del mar, a la línia de l’infinit, comença un nou dia. Les onades venen i van, al seu ritme, i el sol segueix sortint. A poc a poc. Sense pressa. Cada cop més a munt. Comença un nou dia. “Què vol dir Lloret?” La mare m’explica que les paraules tenen vida. Com el sol. Com el mar. Com els pobles. I que canvien…
-
La Casa Batlló amb nens (acaronant el drac adormit)
«Tot té forma d’onades. Rodones. Suaus. Amables. I jo hi nedo. Nedo en totes les formes. En tots els blaus. En tots i cada un dels racons d’aquesta casa. I m’agrada. M’agrada imaginar. I veure en aquest joc d’imaginació una tortuga dins el mar. O un peix movent les seves escames. O un bolet sortint d’una gran llar de foc. I arribo al terrat i és un jardí de colors amb flors a les xemeneies. Unes xemeneies que van agafades de la mà. Són bessones. Totes igual de boniques. I un drac adormit espera que algú l’acaroni. Jo ho faig. Una, dues, tres… toco cada una de les perles que…
-
La Foradada de Cantonigròs amb nens
«Aquests dies ha plogut i el terra fa xof-xof. La bota s’enfonsa una miqueta dins el fang. És tovet. El terra està tovet i el camí fa baixada. M’agafo de la mà de la mare. “On anem?”, li pregunto. Ella em somriu. Sempre que comencem una excursió li pregunto “On anem?”. I ella sempre em somriu. Sap que m’agradarà. I em somriu. M’explica que és un lloc molt bonic. I que encara és més bonic després dels dies de pluja. És un salt d’aigua. Un salt d’aigua amagat. Només cal trobar-lo. I nosaltres l’hem trobat. L’hem trobat ple d’aigua.» En un racó de la comarca de l’Osona s’amaga un salt…