-
El Delta del Llobregat amb nens
«Ens movem a poc a poc. L’avió que tenim davant ens obre el camí per la pista. Un darrere l’altre. En fila índia. Seguint una línia enmig de l’esfalt. Els motors cada vegada fan més soroll. Cada vegada més soroll. “Ruuuuummmmmmmm…” L’avió accelera amb foça davant d’una autopista sense cotxes. Molt ràpid. Més ràpid. El meu cor també va ràpid. Molt ràpid. Les rodes deixen de tocar el terra. Ens estem enlairant! L’inici d’un nou destí que ens espera. I seguim enlairant-nos. Amunt. Cada vegada més a munt. I jo miro per la finestra. Ho vull veure tot des de dalt del cel. Com un ocell. I tot é cada…
-
Turisme rural amb nens: l’experiència de viure a pagès
“Mama… jo vull ser grangera” Quiquiriquiiiic Sento, de lluny, cantar un dels galls. Comença un nou dia a Els Plans. La boira baixa desdibuixa un sol mandrós de tardor. I jo mandrejo, com ell, dins el llit. “Ja s’ha fet de dia?”, pregunto. La mare em prepara l’esmorzar “Mmmmmmm…!” Als llavis hi queden restes de melmelada. Me’ls llepo. És la melmelada de figa feta per la Susana. Miaaauuuuu La Marruixa miola quan em veu sortir. S’amaga. Jo la busco. La trobo darrere d’una de les portes de fusta. La trobo sota d’una taula feta de pedra. La trobo al costat del llenyer. La trobo entre les bales de palla. Ja…
També us pot agradar
Què puc fer aquest estiu? Activitats d’estiu per fer amb nens
Viatjar des de casa
-
El Delta de l’Ebre en família: 10 excuses (o més…) per anar-hi
«Avui al Delta bufa el vent. Un vent de tardor. Un vent que acompanya el vol dels ocells que passen sobre la meva mirada. Per què volen els ocells? Obro els braços i els imito. També vull volar. Veure-ho tot des del cel. Veure els camps d’arròs torrats pel sol. Alguns segats i d’altres a punt de ser-ho. És temps de sega. Veure l’aigua en forma d’onades, en forma de bassa o en forma d’un riu viu arribant al mar. Vull veure el perfil d’un Delta que amb el pas del temps pren formes i colors canviants. El Delta té vida.» «La pare em crida. És hora de marxar. I…
-
El Delta de l’Ebre: postals de setembre
Platges que camines i camines i no t’enfonses. Petits deserts de dunes suaus. La immensitat d’un cel sense fi. Casetes blanques. Darrere dels binocles, un ocell de coll llarg esperant pescar un peixet. Un far pintat de blanc i vermell a la llunyania. Un estol de flamencs volant esquitxa de rosa un cel blau. Sorra fina, molt fina. Pescadors traient peixos platejats de dins l’aigua. Segueixo amb la mirada el ball d’un grup d’ocells que planegen sobre un camp d’arròs. Per què no tenen dents els ocells?, pregunto. Una illa amb el nom de Buda al mig del riu. Camps d’un verd torrat pel sol d’un estiu que s’acaba. Des…
-
Ruta pels Pirineus amb nens
Natura. Improvisació. Desconnexió. Connexió. Ruta. Pirineus. Excursions. Activitats. Tranquil·litat. Descobrir. Redescobrir. Compartir. Aquesta era part de la pluja d’idees que definien les vacances d’aquest estiu. Un estiu diferent. Un estiu per normalitzar una nova realitat. Un estiu amb ganes, un cop més, de connectar amb tot allò que ens aporta un viatge. Aquesta vegada, però, potser, amb menys expectatives. A menys quilòmetres de distància. Amb menys temps per preparar. Un viatge, però, que desitjàvem fer més mai. Un regal. Un viatge sempre és un regal. I un viatge als Pirineus és el millor regal que ens podíem fer aquest estiu. Volíem fer una ruta en camper. Una ruta en camper…
-
Pinzellades d’una ruta amb olor a verd
Sona una cançó per la ràdio «Y eso que tú me das. Es mucho más. Es mucho más. De lo que nunca he merecido…» La mare la canta. Jo també. Aquests dies és una de les cançons que més cantem. El pare, conduint, em busca, de tant en tant, la mirada a través del retrovisor. Jo li somric. I segueixo cantant. El paisatge és cada vegada més verd. I les muntanyes, més altes. Quan arribarem?, pregunto. Arribarem quan nosaltres vulguem. Pararem on nosaltres decidim. Veurem allò que ens anirem trobant. M’explica la mare. Jo segueixo cantant. «Y eso que tú me das. Es mucho más. Es mucho más. De lo…
