-
La Casa Batlló amb nens (acaronant el drac adormit)
«Tot té forma d’onades. Rodones. Suaus. Amables. I jo hi nedo. Nedo en totes les formes. En tots els blaus. En tots i cada un dels racons d’aquesta casa. I m’agrada. M’agrada imaginar. I veure en aquest joc d’imaginació una tortuga dins el mar. O un peix movent les seves escames. O un bolet sortint d’una gran llar de foc. I arribo al terrat i és un jardí de colors amb flors a les xemeneies. Unes xemeneies que van agafades de la mà. Són bessones. Totes igual de boniques. I un drac adormit espera que algú l’acaroni. Jo ho faig. Una, dues, tres… toco cada una de les perles que…
-
Lago di Garda amb nens
«Avui el dia fa olor de gelat de vainilla, de gavines a mig vol, de castells en forma de poble o pobles en forma de castell. Fa olor a tiramisú fet fora de casa, a núvols pintats de blanc, a torres per amagar-s’hi princeses i a un sol que no deixa de cremar. Fa olor a flors que decoren, a molls de fusta bella, a pizzes fornejades i a llimones acabades d’agafar. Avui fa olor a onades d’aigua dolça. Olor a una posta de sol sobre un gran llac. O és un petit mar?» Les regions de Llombardia, Véneto i Trentino-Alto Adgio comparteixen la fortuna de tenir entre els seus…
-
Alpe di Siusi amb nens: passejant per l’altiplà de les Dolomites
«A poc a poc i en silenci el telecabina puja fins un gran altiplà. A la meva boca, una dent menys. Avui m’ha caigut una altra dent. És la tercera dent que em cau. I pel forat se m’escapen els sons. “Alpe di TZuiTZi”, llegeixo en un dels rètols esquitxant algunes lletres. El silenci de la bombolla del telecabina s’ha convertit en el silenci d’un prat immens. En el silenci d’un paisatge fet de verd sota un cel blau enfarinat per mitja boira desgastada. Agafo aire. Vull retenir el moment. El lloc. La imatge que tinc al meu davant. Però avui un fil d’aquest aire se m’escapa pel forat que…
-
Lago di Carezza amb nens: passejant pels colors de l’arc de Sant Martí.
«Xxxxxxxxxt…! Faig amb la boca mig tancada i segellant els llavis amb el dit que ho assenyala tot. Silenci. El meu dit assenyala silenci. Si no hi ha silenci les fades no surten. Segur que no volen sortir. Silenci. Només volen silenci. I els meus ulls busquen una nimfa. La nimfa d’aquest llac. La nimfa d’una llegenda plena de colors. I jo la busco dins les aigües del desglaç. Ara verd maragda, ara blau profund. La meva mirada es perd en el verd dels avets. En el gris de les muntanyes. En el blanc d’algun núvol passatger. Projeccions dins d’un mirall perfecte. D’aigua clara, immòbil. Paisatge d’un llac de conte.»…
-
Barcelona amb nens: visita a La Pedrera
Situada al número noranta-dos del Passeig de Gràcia de Barcelona, la Casa Milà és un dels edificis més emblemàtics de l’arquitecte Antoni Gaudí i un dels símbols més representatius del modernisme arquitectònic. Entrar dins l’univers de Gaudí és divertit pels més petits. És jugar a posar en marxa la imaginació. A fer un viatge en el temps. A conèixer el món de l’arquitectura. I a deixar-se seduir per un espai nou. L’arquitectura de Gaudí és una arquitectura amb una poderosa imaginació, amb una ingenuïtat moltes vegades infantil, que atrau no només els estudiosos de l’art o mestres de l’arquitectura, sinó molt especialment els infants. Uns infants que veuen en l’obra…
També us pot agradar
La Casa Batlló amb nens (acaronant el drac adormit)
El Delta del Llobregat amb nens
-
Tarragona amb nens: descobrint Tàrraco
«Passo la mà per les parets. Són parets fetes de pedra. Unes pedres molt grans. De color mel. Rugoses. “Aquestes pedres tenen més de dos mil anys d’història”, m’explica la mare. Són de l’època dels romans. «Qui eren els romans?» En una de les parets hi ha unes lletres. Jo les ressegueixo amb els dits. Sense saber-ho, ressegueixo un bocí d’història. Columnes. Unes muralles. Restes d’antics temples. Arcs. Túnels. Torres. Grades d’un circ. I un amfiteatre. Tot és fet de pedra. De pedres molt grans. De color mel. Rugoses.» «Anem a tocar ferro?”, proposa la mare. Passegem una mica. I passegem una mica més. Sembla un balcó. Hem arribat a…
