-
Jemaa el Fna: l’espectacle d’una plaça des d’una terrassa.
Des de la distància i un xic més a munt que la resta de persones… ho veig tot. Veig un venedor de globus de colors donant voltes per la plaça i una dona amb la cara tapada fent un tatuatge a la mà d’una noia rossa. Veig una família de tres dalt d’una moto vella i un grup de turistes badant entre la gentada. Veig un encantador de serps i una serp negra seguint, mig adormida, el so de la seva gralla desafinada. Veig un noi alegre venent sucs de taronja i una dona vestida de verd ensenyant unes cartes. Veig uns monos lligats fent tombarelles i un senyor amb…
-
Lago di Braies amb nens: passejant per un llac de postal
«Ha marxat tothom. O quasi bé tothom. I aquest llac de postal és només per nosaltres. Corre una mica de brisa. Dolça. Suau. Un ventet juganer que acarona les aigües del llac i fa ballar les barques. Una, dues, tres, quatre, cinc… Totes les barques es deixen bressolar pel moviment dolç i suau de l’aigua. “Qui bufa el vent?” I serpentegen. Les barques serpentegen, una darrera l’altra, com un cuc fet de fusta. Fet de barquetes. De rems. De cordes. I no se separen. Una darrera a l’altra, no es deixen separar. Són les barquetes bessones del llac Braies.» «El ventet juganer, dolç i suau deixa de bufar. “On ets…
-
Lloret de Mar, tancat per vacances (Descobrint un Lloret de Mar en Temporada Baixa)
«Fa una mica de fred, encara és una mica fosc i en els meus ulls hi queda alguna lleganya. “Quant queda?”, pregunto. Un, dos, tres. Passen tres minuts de les vuit del matí i un sol mandrós comença a treure el nas darrere del castell. Al fons del mar, a la línia de l’infinit, comença un nou dia. Les onades venen i van, al seu ritme, i el sol segueix sortint. A poc a poc. Sense pressa. Cada cop més a munt. Comença un nou dia. “Què vol dir Lloret?” La mare m’explica que les paraules tenen vida. Com el sol. Com el mar. Com els pobles. I que canvien…
-
La Casa Batlló amb nens (acaronant el drac adormit)
«Tot té forma d’onades. Rodones. Suaus. Amables. I jo hi nedo. Nedo en totes les formes. En tots els blaus. En tots i cada un dels racons d’aquesta casa. I m’agrada. M’agrada imaginar. I veure en aquest joc d’imaginació una tortuga dins el mar. O un peix movent les seves escames. O un bolet sortint d’una gran llar de foc. I arribo al terrat i és un jardí de colors amb flors a les xemeneies. Unes xemeneies que van agafades de la mà. Són bessones. Totes igual de boniques. I un drac adormit espera que algú l’acaroni. Jo ho faig. Una, dues, tres… toco cada una de les perles que…
-
Barcelona amb nens: visita a La Pedrera
Situada al número noranta-dos del Passeig de Gràcia de Barcelona, la Casa Milà és un dels edificis més emblemàtics de l’arquitecte Antoni Gaudí i un dels símbols més representatius del modernisme arquitectònic. Entrar dins l’univers de Gaudí és divertit pels més petits. És jugar a posar en marxa la imaginació. A fer un viatge en el temps. A conèixer el món de l’arquitectura. I a deixar-se seduir per un espai nou. L’arquitectura de Gaudí és una arquitectura amb una poderosa imaginació, amb una ingenuïtat moltes vegades infantil, que atrau no només els estudiosos de l’art o mestres de l’arquitectura, sinó molt especialment els infants. Uns infants que veuen en l’obra…
També us pot agradar
El Delta del Llobregat amb nens
La Casa Batlló amb nens (acaronant el drac adormit)
-
La Foradada de Cantonigròs amb nens
«Aquests dies ha plogut i el terra fa xof-xof. La bota s’enfonsa una miqueta dins el fang. És tovet. El terra està tovet i el camí fa baixada. M’agafo de la mà de la mare. “On anem?”, li pregunto. Ella em somriu. Sempre que comencem una excursió li pregunto “On anem?”. I ella sempre em somriu. Sap que m’agradarà. I em somriu. M’explica que és un lloc molt bonic. I que encara és més bonic després dels dies de pluja. És un salt d’aigua. Un salt d’aigua amagat. Només cal trobar-lo. I nosaltres l’hem trobat. L’hem trobat ple d’aigua.» En un racó de la comarca de l’Osona s’amaga un salt…
