• RACONS

    Naixement del riu Ter: el camí de l’aigua

    “Hi havia una vegada…”. La mare m’explica el conte d’un riu. Diu que tots els rius tenen la seva història. Tenen un inici i un final. Els rius acostumen a néixer a les muntanyes. D’un brollador, d’una font, del desglaç de la neu o del gel. Un sortint d’aigua petit. Petitó. I va creixent. I creixent. Hi ha moments de la seva història que va ràpid. D’altres, més tranquil. I cada vegada es va fent més gran. I un dia, el riu s’acaba. Com un conte. Els contes tenen un final. Els rius, també. S’acaben quan deixen de ser rius per abraçar-se amb l’aigua del mar. Aquesta és la història…

  • ISLÀNDIA

    Pinzellades d’un viatge a la terra del gel

    Paisatges amagats darrere la boira. Cràters banyats pel blau turquesa. Salts d’aigua que et deixen sense alè. Un estol de petits ocells amb el bec d’un taronja intens. Rius de lava sense fi. Paleta de colors impossibles. Dies sense nit. Esquerdes d’una terra en constant moviment. Bombolles d’aigües calentes. Decorats d’un paisatge imaginat. El vent acaronant les nostres galtes. Formes de gel nedant per un llac de blaus. Natura viva. Natura en estat pur. Ramats d’ovelles en forma de núvols ensucrats. Solitud. Calma. Tranquil·litat. Silencis trencats pel cruixir del gel. De lluny… el llom d’una balena. Pinzellades d’un viatge per la terra del gel… És dijous. L’últim dijous d’aquest mes…

  • RACONS

    La Vall de Núria: un racó entre muntanyes

    El rellotge penjat de la façana de la caseta de l’estació marcava l’hora. De lluny, un xiulet agut ens avisava que arribava el tren cremallera. Amb els ulls ben oberts, volia ser la primera en veure’l arribar. Era la meva primera vegada, i no seria l’última, de rebre amb un somriure aquell tren de color blau que em portaria en un dels llocs més especials dels Pirineus. Amb les motxilles penjades a l’esquena, pugem. Els seients són verds i els finestrals ben grans. Jo sec a la falda de la mare. Ho vull veure tot. El xiulet torna sonar. I el tren cremallera, a poc a poc, comença a circular.…

  • VIATJAR AMB NENS

    Viatjar des de casa

    Em dic Nora. Tinc cinc anys. I fa trenta-vuit dies que estic a casa. Confinada. Els pares m’han explicat a través de contes que en aquests moments el món s’ha aturat. Estem en una pandèmia. I el protagonista de la història és un virus que porta corona. Un virus que ha obligat que tots i totes seguim fent tot allò que fèiem, però… dins de casa. Tot un repte! Hores de corredisses pel passadís. Salts al sofà. Passo pàgines i més pàgines de tots els contes. El pare em prepara una activitat. La mare està concentrada corregint. Jugo a la cuineta. Vull estendre la roba. Pinto un drac verd amb…

  • RACONS

    Les Valls d’Àneu: racons per descobrir

    Una caseta de fusta. Un càmping. Dormir en una llitera. Què més podia demanar? La veritat és que amb tres anys jo no necessitava res més. Pujar i baixar de la llitera. Entrar i sortir de la caseta. Córrer. Saltar. Cantar. El que no sabia és que aquell càmping amb casetes de fusta que tenien lliteres estava al bell mig d’un dels entorns més bonics dels Pirineus: les Valls d’Àneu. Teníem quatre dies per davant per recórrer alguns dels seus racons. Sense pressa. Sense plans marcats. Volíem deixar-nos seduir pel paisatge d’un mes de maig que encara seguia tenyit pels colors de l’hivern i que l’aigua prenia la seva força.…

  • REGNE UNIT

    Ruta per terres angleses: crònica d’un viatge pendent

    «I really hope the situation improves as soon as possible and we’d love to welcome you to the Cotswolds when it does. Kind regards.». Així es va acomiadar en Tim. Era un vint-i-set de març i aquest va ser l’últim correu del propietari de la casa on havíem de passar tres nits a les Cotswolds. Ho teníem tot preparat. Imaginat. Contractat. Pensat. Era el nostre viatge de Setmana Santa. Un viatge que no havia de ser. I és que aquest viatge, com molts altres, ara no es poden fer. Una realitat fora del que ens podíem imaginar unes setmanes abans formava part del nostre present. Del nostre. I el de…