• ESPANYA,  FRANÇA

    Pinzellades d’una ruta amb olor a verd

    Sona una cançó per la ràdio «Y eso que tú me das. Es mucho más. Es mucho más. De lo que nunca he merecido…» La mare la canta. Jo també. Aquests dies és una de les cançons que més cantem. El pare, conduint, em busca, de tant en tant, la mirada a través del retrovisor. Jo li somric. I segueixo cantant. El paisatge és cada vegada més verd. I les muntanyes, més altes. Quan arribarem?, pregunto. Arribarem quan nosaltres vulguem. Pararem on nosaltres decidim. Veurem allò que ens anirem trobant. M’explica la mare. Jo segueixo cantant. «Y eso que tú me das. Es mucho más. Es mucho más. De lo…

  • RACONS

    Petits pobles medievals de Girona

    És temps d’estiu. Un poble. Un mas. Una porxada. I l’ombra d’una gran figuera. Veig els camps acabats de segar. És temps de sega. Des de l’ombra de la figuera sento el carrisqueig de les cigales. És temps de calor. Des de l’ombra de la figuera el so del campanar escapçat de Juià ens recorda que el temps no s’atura. És temps d’un temps sense pressa. És temps d’estiu. Just on s’abracen les comarques del Gironès i el Baix Empordà hi ha, molt a prop els uns dels altres, uns pobles. Són petits. Són medievals. Sant Martí Vell. Madremanya. Monells. Cruïlles. Corçà. La Pera. Són els nostres petits tresors medievals.…

  • VIATJAR AMB NENS

    Què puc fer aquest estiu? Activitats d’estiu per fer amb nens

    Com d’una pel·lícula es tractés, m’assec davant la pantalla. Una pel·lícula feta de nens emmarcats en petits quadrats. Són els meus amics i amigues de la classe dels taurons. Fa dies que no els veig. I ara ho faig a través d’un ordinador. Això no és una pel·lícula. És real. Ben real. En un dels quadradets, un dels taurons només se li veu una part del cap. En un altre dels quadradets, una de les taurones explica coses però no se la sent. Un dels taurons aixeca el dit per demanar la paraula. El tauró del quadrat de dalt ha desaparegut. “On deu ser?”. I el tauró del quadrat del…

  • RACONS

    Naixement del riu Ter: el camí de l’aigua

    “Hi havia una vegada…”. La mare m’explica el conte d’un riu. Diu que tots els rius tenen la seva història. Tenen un inici i un final. Els rius acostumen a néixer a les muntanyes. D’un brollador, d’una font, del desglaç de la neu o del gel. Un sortint d’aigua petit. Petitó. I va creixent. I creixent. Hi ha moments de la seva història que va ràpid. D’altres, més tranquil. I cada vegada es va fent més gran. I un dia, el riu s’acaba. Com un conte. Els contes tenen un final. Els rius, també. S’acaben quan deixen de ser rius per abraçar-se amb l’aigua del mar. Aquesta és la història…

  • ISLÀNDIA

    Pinzellades d’un viatge a la terra del gel

    Paisatges amagats darrere la boira. Cràters banyats pel blau turquesa. Salts d’aigua que et deixen sense alè. Un estol de petits ocells amb el bec d’un taronja intens. Rius de lava sense fi. Paleta de colors impossibles. Dies sense nit. Esquerdes d’una terra en constant moviment. Bombolles d’aigües calentes. Decorats d’un paisatge imaginat. El vent acaronant les nostres galtes. Formes de gel nedant per un llac de blaus. Natura viva. Natura en estat pur. Ramats d’ovelles en forma de núvols ensucrats. Solitud. Calma. Tranquil·litat. Silencis trencats pel cruixir del gel. De lluny… el llom d’una balena. Pinzellades d’un viatge per la terra del gel… És dijous. L’últim dijous d’aquest mes…

  • RACONS

    La Vall de Núria: un racó entre muntanyes

    El rellotge penjat de la façana de la caseta de l’estació marcava l’hora. De lluny, un xiulet agut ens avisava que arribava el tren cremallera. Amb els ulls ben oberts, volia ser la primera en veure’l arribar. Era la meva primera vegada, i no seria l’última, de rebre amb un somriure aquell tren de color blau que em portaria en un dels llocs més especials dels Pirineus. Amb les motxilles penjades a l’esquena, pugem. Els seients són verds i els finestrals ben grans. Jo sec a la falda de la mare. Ho vull veure tot. El xiulet torna sonar. I el tren cremallera, a poc a poc, comença a circular.…