-
Valensole: la immensitat dels camps de lavanda a la Provença francesa
«És dimarts. El segon dimarts d’aquest mes de juliol. I ja fa dos dies que estem en ruta. Sortim de la carretera principal. Ens desviem. “On anem?”, pregunto. “És una sorpresa”, respon el pare conduint. Quan es viatja cada dia és una sorpresa. La mare baixa el vidre de la finestra sense saber que l’aire que deixava entrar era aire de perfum. És l’olor de la lavanda. Encara no veiem els camps d’espígol, però ja en sentim la seva olor. On són els camps? La carretera és plena de revolts. Ara un. Ara un altre. L’olor cada cop és més intensa. De sobte, tot es tenyeix del mateix color. Del…
-
Ruta de la Marmota amb nens
«Llegeixo a poc a poc i amb atenció tota la informació de les marmotes. Què mengen les marmotes? Com són les seves potes? La mare m’ajuda. Hi ha paraules molt llargues que encara em costen. I algunes paraules que no havia sentit mai. M’agrada aturar-me a cada plafó i saber més cosetes. De quin color són les seves cries? Quants dits tenen les seves potes? De lluny, les sentim. És el so de les marmotes. «On son?», pregunto. El camí és ample i està ple de caus. Un, dos, tres, quatre, cinc. Aquí m’aturo. M’assec d’avant d’un forat molt profund que entra terra endins. És el seu amagatall. M’espero una…
-
Prat de Cadí amb nens
«Estirada. Estic ben estirada amb les cames i els braços ben oberts sobre l’herba humida d’un prat rodó. Davant meu una gran paret feta de pedra. La força d’unes muntanyes fetes de grisos m’ha atrapat. Immòbils. Grans. Fortes. Altes. La meva mirada vol trobar formes a tantes pedres juntes. Veig la cara d’una bruixa sense dents. Veig la cua d’un drac mig amagat. Veig la torre d’un castell. Veig tot allò que la meva imaginació vol veure. Quina olor fan les pedres? Al cel, uns núvols juganers es passegen per sobre les muntanyes. Es desfan amb el blau. Es desfan amb el gris. Sento un esquellot. Una, dues, tres, quatre…
-
El Delta del Llobregat amb nens
«Ens movem a poc a poc. L’avió que tenim davant ens obre el camí per la pista. Un darrere l’altre. En fila índia. Seguint una línia enmig de l’esfalt. Els motors cada vegada fan més soroll. Cada vegada més soroll. “Ruuuuummmmmmmm…” L’avió accelera amb foça davant d’una autopista sense cotxes. Molt ràpid. Més ràpid. El meu cor també va ràpid. Molt ràpid. Les rodes deixen de tocar el terra. Ens estem enlairant! L’inici d’un nou destí que ens espera. I seguim enlairant-nos. Amunt. Cada vegada més a munt. I jo miro per la finestra. Ho vull veure tot des de dalt del cel. Com un ocell. I tot é cada…
-
Turisme rural amb nens: l’experiència de viure a pagès
«Mama… jo vull ser grangera» Quiquiriquiiiic Sento, de lluny, cantar un dels galls. Comença un nou dia a Els Plans. La boira baixa desdibuixa un sol mandrós de tardor. I jo mandrejo, com ell, dins el llit. “Ja s’ha fet de dia?”, pregunto. La mare em prepara l’esmorzar “Mmmmmmm…!” Als llavis hi queden restes de melmelada. Me’ls llepo. És la melmelada de figa feta per la Susana. Miaaauuuuu La Marruixa miola quan em veu sortir. S’amaga. Jo la busco. La trobo darrere d’una de les portes de fusta. La trobo sota d’una taula feta de pedra. La trobo al costat del llenyer. La trobo entre les bales de palla. Ja…
També us pot agradar
Què puc fer aquest estiu? Activitats d’estiu per fer amb nens
Viatjar des de casa
-
El Delta de l’Ebre en família: 10 excuses (o més…) per anar-hi
«Avui al Delta bufa el vent. Un vent de tardor. Un vent que acompanya el vol dels ocells que passen sobre la meva mirada. Per què volen els ocells? Obro els braços i els imito. També vull volar. Veure-ho tot des del cel. Veure els camps d’arròs torrats pel sol. Alguns segats i d’altres a punt de ser-ho. És temps de sega. Veure l’aigua en forma d’onades, en forma de bassa o en forma d’un riu viu arribant al mar. Vull veure el perfil d’un Delta que amb el pas del temps pren formes i colors canviants. El Delta té vida.» «La pare em crida. És hora de marxar. I…
